Quan s'encèn

Llueix una llumeta a l'úter,

tendre, petita, pur amor,

tímida i ferotge a l'hora.

Arraulida en mi, gaudint-me i gaudint-la

a cada alè.

Desitjant tantes llunes de veure-la encesa,

sense ni tan sols saber què esperava.

Quan titil·la obre el meu cor com una flor

i les papallones s'hi posen.

Es una sensació que això és Tot.

Totes les meravelles de la Creació contingudes a la meva matriu,

esperant ser donades a llum per aquest cos humil.

Per a totes les criatures de la Terra,

la nostra estimada Terra,

en un acte de gratitud infinita a la Vida

que som tots.

M'entrego

(Il·lustrador: Stein)

L'esperit de les nits

Infinites vegades m'has seguit i t'has aturat a un pam del meu alè,
acaronant-me els cabells,
abraçant-me per l'esquena,
vetllant-me el son,
i jo he de contenir la meva mà
per no aturar-te a la realitat física,
i fusionar-me amb tú
en l'esperit de la nit,
aquí a la terra
igual que feiem allà en el cel.

Metamorfosis

Nena d’aire
que m’acompanyes des de l’ampit de la finestra
amb les mans en ofrena.
Guaites atenta el meu despertar en grandia,
sents créixer la meva força del foc,
per oferir-me als homes i a la terra,
per guarir,
per guiar aquells que escolten la seva ànima cridant per eixir.
Estic teixint un capoll amb fil de seda
per transformar-me,
per renéixer pura i angelical amb les primeres flors.

(Il·lustració Nick Kosciuk)

La claror que precedeix el sol

Ses fulles dels arbres naveguen
en el mar de pluja que inunda la plaça.
M'agrada contemplar l'essència del verd
surant a l'aigua,
al principi les esquivo,
però després m'adono
que les barquetes agafen rumb
i em deixo anar,
sento l'impuls del meu ésser
que es lliura i les segueix,
camino de pressa,
més de pressa encara,
corro sense por,
atreta per una aurora de llum
amb les mans que ofereixen tot el que sóc,
sense esperar res a canvi...

L'embriaguesa d'estimar-se

Beu de mi
que tu seràs jo
i jo seré tu
Qué dolç ser un!
En sentir-nos Déu,
l'amor ens guarnirà els rostres i la mirada,
els meus cabells ens guariran del fred,
i qui ens vegi des de la finestra del davant
amagat a les fosques,
no sabrà si ha presenciat un miracle
o el miratge de l'Amor més elevat.
Ens estimarem fins confondre'ns l'ànima,
fins el final dels temps,
on l'espai no té matèria i els peus no troben terra on sostenir-se.
Recordes que sempre ha estat així?

(Il·lustradora: Nicoletta Tomas)

Èxtasi

En aquest nou idil·li amorós i diví, la dona i l'home es reverencien

i al donar-se la mà la llum flueix entre ells. Una melodia invaeix l'estança sense instruments,

i ells dos tornen músics d'aquest ritme,

són dansaires d'una unió de joia i passió,

d'un sentiment intens de gaudi,

d'una alegria sense objecte.

La felicitat esclata com un orgasme que es repeteix cada cop que es miren.

El silenci dels àngels

Cinc arcàngels viatgen de camí a casa,

cridats per el meu desig d'ajuda.
Emocionada preparo una ofrena de llum i flors
per celebrar la seva benvinguda,
que ens honra i omple d'harmonia.

Espero la il·luminació de les espurnes d'amor
que plouen sota el nostre sostre
quan s'abracen a nosaltres.

Aquest matí davant del mirall,
mentre em rentava la cara
i em cercava en la pròpia mirada,
he vist el balanceig d' una ploma blanca que m'acariciava les espatlles
amb una dolça sensació de presència del cel.




(Il·lustrador: Alexander Bazarín)

Renaixement

Dins l'ou,
ingràvida,
recordant estats fetals,
sospito un passat
abans d'encarnar-me
en la història d'ara.
Reeixir a la llum
encoratja a sentir el cor inundat de vida,
amb l'afany d'oferir a mans plenes
l'ésser humil que sóc
a qui enyora rebre l'Amor de sa mare

(Fotografia: Àurea Genestar)

Camp a través

Roures, bedolls i fages fan costat al meu camí.

Albiro un camp agermanat amb l'horitzó,

i corro i corro d'alegria i fortuna,

acaronant les espigues amb els palmells oberts,

sentint la terra que em sosté i em nodreix,

entre el blat que dansa atupat pel vent.

Ja no puc parar,

ja no queden aldarulls interiors,

només un desig tímid d'unir-me al sol.
M'obro a la vida i al món,

confio

i els meus pètals llueixen d'amor.

Pulsió de vida

(Il·lustració: Sergio López)

Inspiro
revelo la meva bellesa a la Mare Còsmica,
en lliuro al món des de l'expressió màxima del meu ésser.

Expiro,
m'oculto en el lloc més fosc, silenciós i íntim que viu en mi,
acollida per la Mare Terra.

Quan Tú em respires sento l'amor diví del Tot.