Vol de matí

Filla de s'aire,

conta'ns una història

amb ses paraules que t'ha dut es vent.

Filla de sa llum,

il·lumina'ns com un sol

quan entris a ses cases.

Filla de s'amor,

acarona es somnis des fiets,

abans d'espolsar-te ses ales i quedar dormida.

Filla, te mir i sent es cant d'una cadernera...

Florint

Berta, tu que floreixes en colors,
olores a inocència banyada per l'albada d'un do.
Ets un amor.

Ofrena

Fotografia: Manuel Pozo Coronado

De sobte he vist la Berta, la meva filla, de genolls a terra amb els braços estesos, els palmells de la mà mirant al cel, i el seu cap lleugerament inclinat cap enrera amb els ulls tancats.

- Mare aquesta postura que he inventat es diu "gràcies a l'aigua". Imagino que em cauen les gotes de pluja a la cara, a les mans, per tot el cos. Després d'una sequera, estem agraïts de rebre l'aigua.

L'he mirada, amb tot el meu amor de mare, i l'he sentit pura i plena de poesia.

Les paraules més belles que mai m'han dit

Una tarda després del bany la Berta em va dedicar les paraules més belles que mai m'havien dit. Tot un honor ser la teva mare, amor.



Vull tornar a néixer sempre a la teva panxa.







(Fotografia: www.imagarmendia.es)

Encanteris onírics

A vegades quan em llevo li demano a ma mare si encara porto les ales posades. Fa unes nits la Berta petita va descobrir en somnis com posar-nos les ales i volar tots junts. Gairebé sempre anem fins el bosc, i mentre avancem, toquem les fulles dels arbres amb les puntes dels dits. Quan aterrem, el primer que faig és ficar els peus dins el llac amb les sabates posades. I el millor de tot és que no hi ha ningú que em digui "això no es fa". Llavors sento el plaer de fer lliurament les coses que m'agraden. Ahir enmig del silenci nocturn vaig descobrir al Dido. El vaig sentir a l'esquena, monstruosament tendre, assegut damunt dels troncs. Amb aquells ulls tan grans i aquell nas tan petit i tou com la trufa d'un gos, i sobretot, amb aquells braços de felpa suaus que em serven quan tinc son fins que m'adormo... Sospito que de dia també em segueix. Oloro el seu alè a fulles podrides.

A veces cuando me levanto le pregunto a mi madre si aún llevo las alas puestas. Hace unas noches que Berta pequeña ha descubierto en sueños como ponernos las alas y volar juntos. Casi siempre vamos hasta el bosque y mientras avanzamos rozamos las hojas de los árboles con las puntas de los dedos. Cuando aterrizamos, lo primero que hago es meter los pies dentro del lago con los zapatos puestos. Y lo mejor de todo es que no hay nadie que me diga "esto no se hace". Entonces siento el placer de hacer libremente las cosas queme gustan. Ayer en medio del silencio nocturno descubría a Dido. Le sentí en la espalda, monstruosamente tierno, sentado sobre los troncos. Con aquellos ojos tan grandes, aquella nariz tan pequeña y blanda como la de un perro, y sobretodo, con aquellos brazos de felpa suaves que me mecen cuando tengo sueño hasta que me duermo... Sospecho que de día también me sigue. Siento el olor de su aliento a hojas podridas.

Papa-joguina

La Berta, sempre màgica, ens regala aquest papa reinventat per jugar, contemplar o divertir-nos amb la cara que posarà quan desperti i es vegi transformat. Mentre la llum de l'hivern inunda la nostra família, que juga feliç una tarda qualsevol...

Loire: les ànimes viatgen juntes

Hem trobat en vosaltres un lloc on quedar-nos a dormir i somniar, un mirall on contemplar les nostres ànimes bessones, l'escalfor d'arribar a casa, la mà que t'ajuda, l'entusiasme d’un nen, el desinterès d’uns pares, la màgia que sents quan trobes una cosa perduda, la passió dels amants, el repòs, el somriure franc, la generositat de l’amic, la llum del sol.

Hem trobat en vosaltres l’amor que buscàvem als carrers.

El dia dels indis silenciosos

Us presento a la Berta, la meva filla de 4 anys, i els seus personatges: els indis silenciosos. Ella també participarà en el blog, ja que li agrada inventar poesies, contes, cançons i mil coses més. He decidit anomenar els seus escrits Bertaescriu.