Mostrando entradas con la etiqueta cartes. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta cartes. Mostrar todas las entradas

Carta rural



Avui és dia de mercat i he baixat al poble en bicicleta. Com m'agrada creuar els camps de blat daurats, plans i extensos... He trobat al pintor i la seva dona i hem xerrat del vol de les orenetes al fosquet. Sembla que aquest any ens han visitat menys i estan preocupats. Els he convidat a sopar la setmana vinent.

De tornada, morta de calor, m'he aturat a la bassa que hi ha a mig camí, i m'he banyat despullada sota la mirada dels girasols silenciosos. Mentre nedava sentia el verdet del fons que m'acariciava els peus. El sol cremava i prest he estat eixuta. Són aquests plaers rurals que em recorden la meva part animal.

Aquesta nit soparé tomàquets del meu hort amb formatge. Són de la tomaquera que vaig plantar a principis d'estiu i que tant he cuidat. No hi ha res com veure créixer els fruits de cuidar algú.

Hauries de venir. S'apropa la verema i els núbols em conten que et fa ganes que ens trobem. T'espero sense més paraules.

Mònica

Carta des del meu refugi



Acabo d'aterrar a la meva nova llar. A l'obrir la porta, amb la maleta a la mà, he olorat a fusta acabada de tallar, i m'ha envaït una sensació de natura que ve de dins i de fora d'aquestes parets.

Na Lena ha vestit de detalls tots els racons, per rebre'm i acollir-me des de la calidesa comfortable d'aquesta nova casa. Em sento benvinguda. Fins i tot ha pensat en un suport per cremar encens i l'he estrenat amb una barreta d'aroma a lliri. M'aturo a cada moment i ho repasso tot suaument amb els dits. Les petites coses tornen grans davant la meva mirada. Percebo l'amor amb què tot ha estat preparat.

El silenci m'endinsa en mi mateixa, em fusiono amb aquest únic espai per estar, o amb l'altell on només hi ha el llit amb llençols de cotó. M'assec i respiro a fons, la felicitat em fa pesigolles a la panxa. És tal i com ho havia imaginat...el fuster em va endevinar els pensaments.

M'avanço en el temps i em veig a les nits sortint al porxo per llegir amb una tassa de té calent. Recordo que aviat arribaran la Laia, la Tatiana, lÀngels, la Victòria. Venen per celebrar la lluna plena de juny. Soparem i ballarem sota l'acàcia.

Em fascina contemplar des de la finestra de la cuina com maduren les cireres...