Fi de curs

De puntetes embaumo l'adéu,
abraçada a tots els que partiu,
sota la llum d'un estiu que arriba sense timidesa,
amb la pena del comiat al pit,
amb el dol de masses amics que volen de cop.
Us dedico el meu amor.
Us desitjo sort i ventura,
que el camí sigui dolç,
ple de desitjos creixent al vostre pas.
Si ens mirem és més fàcil,
però l'enyorança no atura de brollar,
abans de perdre-us de vista a l'horitzó.
Us estimo mestres del cor.

Auguris

Quan s'obrin els tulipans, i els matins neixin amb sol

ens recordarem els uns als altres i somriurem de cor.

Buscarem el fil que ens uneix,

prendrem té en amistat, destaparem el vi al seure a taula, una nit amb estrelles, una que sigui nostra, i sense presses dibuixarem els gestos i ho sabrem tot sense parlar.

Escriurem la felicitat, guardarem la pluja dels dies grisos,

ens beurem l'alegria compartida,

i al llit, abans de tancar els ulls,

sentirem que dormen amb nosaltres

aquells que més hem estimat.

Futur present

Del sol i de l'amor esdevindrà el nou món.

Els éssers invisibles cridaran al vent la saviesa de la felicitat.

Viurem sense necessitar res i gaudint de tot.

Seurem entre roselles als camps de blat verd,

obrirem consciència i serem responsables de les nostres vides,

l'honestedat brillarà en els nostre gest.

Els nens jugaran amb aigua fins fer vessar somriures.

La llum eixirà de les mans dels homes que estimen sense condicions i tots serem Tot.

Sense fisures.

Serem el que som.

Simfonia de tardor

Quan parteixi de viatge,
la maleta haurà de ser lleugera,
duré flaires de vainilla per olorar dolça,
llavors de rosella per si he de sembrar un jardí,
globus de colors per si he de sortir volant,
un nas de clown per si he de fer riure un nen,
poesia i un vestit per si he d'enamorar algú.

Quan recorri el món,
serà per trobar el meu lloc,
on un llit de fulles i la tardor dormin en perfecte maridatge.
Cerco el coratge suficient a les butxaques per iniciar el camí,
però de moment només he trobat el desig escrit en un paper de caramel arrugat.

Esperes incertes

Esperant el nostre moment s'han pansit les roselles. No arriba mai l'hora de les papallones...
El temps no és just amb els què sospiren, es torna clòs com el pa que no ha tovat prou.
A vegades quan t'espero a l'amagatall secret, sota les clarors rosades,
em venen ganes de prendre es vol i alliberar-me del desig incansable que em regalima per l'esquena, com el gota a gota de l'aixeta de la cuina.
Però a les nits quan em poso al llit, sento com m'abraça l'incertesa de no saber quan trobaré la cruïlla perfecta, i m'agrada imaginar-ho mentre cluco els ulls...

(Fotografia: Juguetta)

Esperando nuestro momento se han marchitado las amapolas. No llega nunca la hora de las mariposas... El tiempo no es justo con los que suspiran, se vuelve tupido como el pan que no subió suficiente. A veces cuando te espero en el escondrijo secreto, bajo las luces rosadas, me apetece volar y liberarme del deseo incansable que cae por mi espalda, como el goteo del grifo de la cocina. Pero por las noches cuando me acuesto, siento como me abraza la incertidumbre de no saber cuando encontraré el cruce perfecto, y me gusta imaginarlo con mientras cierro los ojos...

Vull, vull, vull (plagiant J.A.Goytisolo)

Vull silenci al meu cap.
Vull viure en pau.
Vull que tots els dies entri aquella llum daurada per la meva balconada.
Vull despertar amb alegria de viure.
Vull dormir amb tú.
Vull que tornem a l'Estació de França a buscar una carpeta.
Vull que la música de dins i fora de mi siguin una.
Vull ser una estrella.
Vull obrir el meu cor.
Vull tenir temps de fer tot el que desitjo.
Vull saber perquè estic aquí.
Vull nedar despullada.
Vull ballar totes les nits.
Vull rebre petons dolços de bon dia.
Vull que m'abracin amb amor.
Vull ser jo en la màxima expressió.
Vull esmorzar amb poesia.
Vull estimar i ser estimada amb tota l'ànima.
Vull no necessitar a ningú per ser feliç.
Vull que la meva pell olori a canyella.
Vull saber quin camí triar a la propera cruïlla.
Vull dormir-me tranquil·la.
Vull que em regalin flors fresques totes les setmanes.
Vull contemplar el somriure de les meves filles sense presses.
Vull trobar un trèbol de quatre fulles.
Vull parir en llibertat.
Vull volar.
Vull fer tot el que m'agrada.
Vull que tornem a començar amb una flor entre tu i jo.

(Fotografia: J.Gallifa)

Quan m'estimes, veig borrós

Recordo carícies als peus i pesigolles sota el melic. Els teus dits m'enrevoltillen els cabells i després em beses el coll. Riuen els llençols i el llit ens gronxa. Les teves mans em dibuixen. T'imagines que torna aquella llum? T'espero ajeguda...