Quan m'estimes, veig borrós

Recordo carícies als peus i pesigolles sota el melic. Els teus dits m'enrevoltillen els cabells i després em beses el coll. Riuen els llençols i el llit ens gronxa. Les teves mans em dibuixen. T'imagines que torna aquella llum? T'espero ajeguda...

1 comentaris:

Àngels Álvarez dijo...

M´encanta aquest poema.Darrera cada paraula, hi ha un munt de coses amagades que s´insinuen però no es diuen.
Petons.
Felicitats pel blog.