Descalça

Sense sabates

amb aquella lleugeresa de la pell lliure,

s'aventuren els peus

a sentir la sorra humida, l'aigua freda,

les passes sense destí.

Si em veiessis, 

tal vegada no em reconeixeries.

Torno a renéixer amb cada lluna!

Només em delaten els ulls i la veu.

Fa massa temps que no fem castells junts, ni cerquem petxines...

Asseguda m'ha semblat que ma mare em pentina els cabells,

i em fa trenes com quan era petita.

La meva nena viu,

i li vola la faldilla quan corre.

On deuen parar els altres nens per anar a jugar?

(La foto és meva)

Les vacances de la Júlia

Les meves sabates es sequen al sol i camino descalça pel pati de la casa amb la sensació de les pedretes que es claven a la planta dels peus sense importar-me. Tinc un amic que em salta damunt cada cop que em veu. És un grill verd, simpàtic amb les ales de colors. Recullo llavors per si al sembrar-les a casa puc veure com creix una planta. Hi ha un gat que passeja i fuig quan ens veu. La meva germana i la Clea corren en bici i jo les persegueixo amb el tricicle. No m'agrada ser petita. Vull ser gran i poder jugar amb elles. Això no és fàcil i em fa molta ràbia que em rebutgin. Ahir va aparèixer una cabra negra amb la panxa molt gran. La mare diu que s'ha allunyat del ramat per parir. M'agradaria molt acariciar-la i veure els petits. Diuen que demà anirem a la platja o la piscina. A mi tant em dona, mentre em pugui banyar ja sóc feliç. Sonen els plats a cuina, sembla que aviat ens cridaran per sopar. Avui ens han promès que quan es faci fosc, anirem a jeure per mirar els estels. Imagino que les estrelles també ens miren, vigilant per si algú de nosaltres fa una carrera espectacular i es poden demanar un desig... Quan em llevi pel matí, el primer que faré serà sortir fora i escoltar els ocells.

Mar i cel

Cel i mar es miren,

abraçats en unió profunda,

i engendren Nura

(Fotografia: Àurea Genestar)

Despertars menorquins

Passejo sa meua felicitat en velo només despertar,
i ses carbasses em sorprenen pel camí
amb ses seues formes impensables.
Es castell m'espera somiós,
i fa un badall al contemplar el meu somriure,
ses meues mans frissen d'acariciar el vent,
dansen embriagades d'amor,
sense cap altre pretext que l'experiència d'aquells instants de pau.

Expressions d'ànima insular

De genolls t'esper com una estàtua de fang,
amb sa caixeta dels deliris en ses mans,
on he desat un esguard de reüll
que et parli de jo, i de les candeles
que fan tentines quan esbufega sa meua impaciència.

Sento les ganes de volar dels aucells,
i pels matins m'adono que les ales m'han crescut dos pams.
Mentre conto les hores de calors asfixiants
enfilo complicitats denses per guarnir-me
amb un collaret l'escot.

Una estrabada inesperada m'arranca sa joia,

que esclata en mil temptacions escampades pels darrers racons de sota el llit.

Al fosquet, les libèlules s'estimen al lliure albir...

Neu d'estiu

Espurnes de foc d'una nit de Sant Joan
cerquen els meus cabells per viure una passió encesa.

He fugit enlluernada per un ritus d'aigua
assedegada de carícies de sal,
embadalida de catifes de buganvílies
que caminen vora de la mar.

Els peixos de plata em petonegen les cames
i unes mans a la sorra apil·len ninots de neu.
Em demano si comptaràs les hores
que t'he deixat com a penyora secreta,
quan hagi partit cap un estiu refredat.

Encontres inesperats

Llum i amor s'abracen en cercle sota la plaça.
Les ànimes han viatjat juntes en el temps i la unió ha esdevingut completa.
Al mirar-se les mans, han trobat petxines kàrmiques i vidres llimats.

Silenci mental

Carícies de sol, remor de la mar, espirals de collar i una olor que desperta desitjos impossibles. Els pensaments s'esvaeixen i per fi jo.

Meditació de vent

Vent. Forats.
Vent. Dispars.
Vent. Plaers rovellats que cerquen alliberar-se.

Aire. Inspiro i expiro.
Aire. Sento el meu jo en pau.
Aire...tan sols aire.