Expressions d'ànima insular

De genolls t'esper com una estàtua de fang,
amb sa caixeta dels deliris en ses mans,
on he desat un esguard de reüll
que et parli de jo, i de les candeles
que fan tentines quan esbufega sa meua impaciència.

Sento les ganes de volar dels aucells,
i pels matins m'adono que les ales m'han crescut dos pams.
Mentre conto les hores de calors asfixiants
enfilo complicitats denses per guarnir-me
amb un collaret l'escot.

Una estrabada inesperada m'arranca sa joia,

que esclata en mil temptacions escampades pels darrers racons de sota el llit.

Al fosquet, les libèlules s'estimen al lliure albir...