A la recerca de l'amor perdut


A l'arbre es gesta una filla
que creix immensa esperant sorgir a la llum.
En el dolç estar neix la il·lusió de qui arriba,
esperant una mare amorosa que embolcalli la vida.

En els cors tristos d'aquells que marxen sense haver rebut,
neix l'esperança que els empeny a la mort,
de sentir l'amor només deixar el cos.

(Il·lustradora: Marysya Rudska)

Estació de França




Avui inesperadament he viatjat a l'estació de França. Baixar del tren ha significat un retorn als orígens, a les tardes d'hivern que es van anar fent nostres, entre llibres i cafès a l'hora de berenar. Ha estat un llarg viatge, farcit d'experiències vitals que m'han colrat la pell i l'anima fins despertar una nova mirada i un nou sentir. He rodat per la vida durant 10 anys, fins que un bon matí, la casualitat m'ha canviat la parada i el destí del trajecte ha estat allà on vam començar tu i jo.


M'ha semblat que si guiatava atenta, ens trobaria asseguts en un banc, de la mà, tú amb la teva gavardina fent-me riure, i jo jove, immadura, obnubilada amb el teu bon humor i la teva senzillesa.


És llavors que he entès, per no sé quin mecanisme, que present i passat eren una mateixa cosa. Es creuaven com amants tangencials, contingut un dins de l'altre. No importava el nombre d'hores transcorregudes ni les passes donades fins acariciar el rencontre d'una parella nova i vella a l'hora. Simplement tot plegat era així: màgic.





Les vacances de la Júlia



Les meves sabates es sequen al sol i camino descalça pel pati de la casa amb la sensació de les pedretes que es claven a la planta dels peus sense importar-me. Tinc un amic que em salta damunt cada cop que em veu. És un grill verd, simpàtic amb les ales de colors. Recullo llavors per si al sembrar-les a casa puc veure com creix una planta. Hi ha un gat que passeja i fuig quan ens veu. La meva germana i la Clea corren en bici i jo les persegueixo amb el tricicle. No m'agrada ser petita. Vull ser gran i poder jugar amb elles. Això no és fàcil i em fa molta ràbia que em rebutgin. Ahir va aparèixer una cabra negra amb la panxa molt gran. La mare diu que s'ha allunyat del ramat per parir. M'agradaria molt acariciar-la i veure els petits. Diuen que demà anirem a la platja o la piscina. A mi tant em dona, mentre em pugui banyar ja sóc feliç. Sonen els plats a cuina, sembla que aviat ens cridaran per sopar. Avui ens han promès que quan es faci fosc, anirem a jeure per mirar els estels. Imagino que les estrelles també ens miren, vigilant per si algú de nosaltres fa una carrera espectacular i es poden demanar un desig... Quan em llevi pel matí, el primer que faré serà sortir fora i escoltar els ocells.

El cercle


Ens imagino agafats de la mà passejant entre remor de fulles, amb la quietud de qui viu en pau, amb l'oblit que esborra. El món s'ha aturat i esdevé el silenci. Ens imagino en un somriure franc i amb els cors nets de rancúnies. L'amor traça un cercle perfecte i els estels ens reflecteixen al cel.