Ens imagino agafats de la mà passejant entre remor de fulles, amb la quietud de qui viu en pau, amb l'oblit que esborra. El món s'ha aturat i esdevé el silenci. Ens imagino en un somriure franc i amb els cors nets de rancúnies. L'amor traça un cercle perfecte i els estels ens reflecteixen al cel.
1 comentaris:
Seguint els reflexos dels estels al cel, imagino el viatge de la llibertat, el vaixell de paper i les mans al timó..., imagino l'horitzó de la carícia, els batecs del cor, el galop de la sang..., imagino la lluna com al flama que t'il·lumina, els llavis que cerquen el caliu de viure, imagino la brisa del teu cos, la serenitat de viure, potser m'he fet gran, que no vol dir madur...
Des del far una abraçada.
onatge
Publicar un comentario