Futur present

Del sol i de l'amor esdevindrà el nou món.

Els éssers invisibles cridaran al vent la saviesa de la felicitat.

Viurem sense necessitar res i gaudint de tot.

Seurem entre roselles als camps de blat verd,

obrirem consciència i serem responsables de les nostres vides,

l'honestedat brillarà en els nostre gest.

Els nens jugaran amb aigua fins fer vessar somriures.

La llum eixirà de les mans dels homes que estimen sense condicions i tots serem Tot.

Sense fisures.

Serem el que som.

Viure com un nen

(Il·lustrador: Hashimoto Reina)

El cor de nena em governa per guaitar el món com per primera vegada,
oloro la inocència brotant als atmetllers,
i les roselles de l'amor pur bategant al cor dels homes.
Il·luminades romanen les mans
fins que el temps és il·lusió i per fusió ho entenc tot.

Juguem amb les formigues, banyem-nos al riu,
que al rebre el sol a la cara m'agrada tancar els ulls,
perquè aquell benestar no em pugui fugir mai de les parpelles.

Cel i Terra es retroben a través meu
i s'alegren com dos infants contents de córrer descalços sobre l'herba!

Despertars angelicals

Aquest matí m'he llevat amb el meu àngel àssegut als peus del llit.

Una pluja de fulles queien gronxant-se en l'aire sobre nosaltres.

I ens hem estimat infinitament en silenci,

amb llàgrimes d'emoció als ulls,

i l'amor de les seves mans

ha començat a sanar les meves carències,

les meves ales esclarides han restat sargides

amb un punt de creu celestial.

He espletat d'alegria entre els seus braços,

abans d'elevar-me fins els núvols

per seure alleugerida sobre la lluna plena

que encara lluïa en la claror del dia...

(Il·lustració Alex Bazarín)

Éssers de llum

Buida de giragonses mentals,
he deixat escapar el tren de les afeccions
i m’he perdut en moments onírics sense presses ni neguits.
S’ha alçat un ésser immens davant meu amb el do d’estimar a tots igual,
s’ha agenollat i amb les mans ha fet cassoleta per recollir la llum que degota de l’univers.
Bec l’elixir que recorre fugaç el camí fins el cor.
Batego amb aquesta nova sàvia.
Els meus cabells tornen branques on broten fulles perennes,
els meus peus són arrels que penetren la terra fecunda.
Del meu centre apareix l'ocell daurat del paradís
que s'espolsa les plomes i pren el vol amb unes ales infinites,
il·luminant el cel i tots els humans que badallen només obrir els ulls.

(Il·lustració: Mercedes de la Jara)

Enlairant-me

Giragonses concèntriques
sobre gorges profundes
empaiten l'alegria del Ser.
He pouat amor de nin,
amor d'amors.

Llum
Llum
Llum

L'amor en majúscules

Respiro amor,
dormo amb amor,
somio amb amor,
desperto amb amor,
visc amb amor,

sóc amor!

Sentint el cel

Per uns instants existeixo en el cercle d'ànimes que em miren des de l'essència divina. Desitjo ser eterna en aquell estat. Al cor sento un trosset de cel que em xiuxiueja qui sóc. Recordo perfectes el meu cos, la meva ment i el meu esperit. Aquelles mans que cercaven les meves, quan es troben, les reconec unides per l'amor.

Sin palabras

Me salté un acento,
y te encontré estirado,
tranquilo,
dormido.
Al despertar,
como no nos entendíamos con palabras,
sólo quedó el amor y el silencio
de dos almas cuando se miran desde la unidad.

(Fotografía: Victor Oliveira)

Música d’un alleugeriment

A les nits sento el perdó que m’allibera del pes d’arrastrar culpa.
Llavors, començo a recordar-me...ha arribat el moment d’obrir les ales.
Ha arribat la pau, que s'ha assegut en el meu diafragma,

ha marxat l'angoixa a fer un llarg viatge.

El meu àngel em posa les sabatilles quan em llevo

i m'acaricia les plomes amb una suavitat celestial.

(Sonen els Manel)

Por las noches siento el perdón que me libera del peso de arrastrar culpa.
Entonces, comienzo a recordarme... ha llegado el momento de abrir las alas.

Ha llegado la paz, que se ha sentado en mi diafragma,

ha marchado la angustia para hacer un largo viaje.

Mi ángel me pone las zapatillas cuando me levanto

y me acaricia las plumas con una suavidad celestial.

(Suenan los Manel)

(Fotografia: Àurea Genestar)

Àurea

Descobrir-te ha esdevingut renéixer.

Mare de tots a qui has tocat de llum.

Amb tú he après que l'amor ens fa infinits.

(Text: Mònica Gallifa)
(Il·lustració: Berta Arguimbau)

Reiniciant

Visc plena de llum.
Les mans em curen.
Els àngels juguen amb els meus cabells.
I per les nits obro el portal d'Orion.
Al cor ressona una sola veu:

Us estimo a tots igual.