Una pluja de fulles queien gronxant-se en l'aire sobre nosaltres.
I ens hem estimat infinitament en silenci,
amb llàgrimes d'emoció als ulls,
i l'amor de les seves mans
ha començat a sanar les meves carències,
les meves ales esclarides han restat sargides
amb un punt de creu celestial.
He espletat d'alegria entre els seus braços,
abans d'elevar-me fins els núvols
per seure alleugerida sobre la lluna plena
que encara lluïa en la claror del dia...
(Il·lustració Alex Bazarín)
4 comentaris:
M'encanta llevar-me amb un àngel als peus del llit. En tinc dos, i sovint venen al matí per desitjar-me bon dia.
C.
Quina sort que tens, a mi també m'agradaria despertar-me amb l'abraçada d'un àngel que em transportara fins els núvols.
Molt bonic!!!
Ho hauríem de provar això, tots.
me gustó mucho lo que li..
burbujas de placer..
abrazo!
Publicar un comentario