Él vino de los confines del espacio exterior a pasar aquí las vacaciones. Es agotadora la travesía del desolado océano estelar, el gélido viento de la Luna. Al final, aterrizó suavemente como una semilla de diente de león. Dice que le gusta este lugar que ha venido para quedarse.Jimmy Liao
Us convido a revelar el vostre amagatall secret. El meu es troba en un camp de blat, on puc jeure entre les tiges llargues i el gra daurat per ocultar-me del món. Mentre, el vent acaricia les espigues madures que canten el meu nom...Allà on sempre és estiu, em sento segura.
5 comentaris:
El meu és la platja. M'agrada contemplar els reflexos del sol que banyen el mar i l'omplin amb els seus raigs daurats com si li regalaren el dia amb una carícia i la embolcallen amb diferents tonalitats de taraonges i grocs. Sense saber per què allí sempre trobe la serenitat i calidesa que necessita l'ànima.
M'has fet anar-hi. Des d'allí et desitge molt bona nit!
M´agrada el teu lloc, buscaré el meu.
todos tenemos nuestros lugares secretos donde escondernos de la realidad en ciertos momentos y donde nos sentimos en paz con nosotros mismos,aunque sea por unos instantes,la sensación es de plenitud total,verdad?
Esos lugares pueden ser reales ó imaginarios.
yo tambien tengo el mio al que acudo con frecuencia, allí me evado, y soy yó mas que nunca.
me ha gustado el tuyo,un abrazo .
Més que un lloc per amagar-me o evadir-me de la relitat... El lloc que més m'agrada és seure a les roques del mar, dialogar amb ell, escoltar la seva cançó, gaudir del seu almívar de sal. Sols, només el i jo,no respirar humanitat... Només les onades, el vent, la brisa, els núvols i el silenci...
Des del far una abraçada.
onatge
hola Mónica
un placer lerte..
adoro el mar.
abrazo!!
Publicar un comentario