Records



En una habitació de la casa d'estiu de la família, despertava una nena tots els matins abans que els pares. Ajaguda, en silenci i quietud, gaudia de les escletxes de llum que travessaven una persiana clarejada. La maneta alçada jugava amb les partícules de pols només perceptibles en aquell moment de bellesa infantil. Els ocells cantaven a la fresca, i quan el cos demanava moviment, es llevava de peus sobre el llit per arribar al prestatge on guardava el cornet de mar. Se l'atansava a cau d'orella i embadalia amb la remor de les onades. Arraulida amb la closca escoltava el so harmónic de l'aigua i es calmava com si fos una cançó de bressol. Era l'encís del començament del dia. Un moment que ho valia tot.

La casa i la nena es sentien profundament soles. La melangia habitava el cor d'ella i d'aquell lloc on tots els arbres van morir o els van matar, fins quedar-ne un, com a testimoni de vida. Amb el pas del temps l'abandonament ho va fer tot seu, les males herbes creixien i ningú les volia llevar. Les persones van marxar amb la solitud a les panxes cap altres bandes, sense saber molt bé què els havia passat. Tenien la desgràcia de no saber estimar, però ells no ho comprenien...El plor dels fruiters i dels xiprers no tenia fi.

(Avui la fotografia és meva)

L'embriaguesa d'estimar-se

Beu de mi
que tu seràs jo
i jo seré tu
Qué dolç ser un!
En sentir-nos Déu,
l'amor ens guarnirà els rostres i la mirada,
els meus cabells ens guariran del fred,
i qui ens vegi des de la finestra del davant
amagat a les fosques,
no sabrà si ha presenciat un miracle
o el miratge de l'Amor més elevat.
Ens estimarem fins confondre'ns l'ànima,
fins el final dels temps,
on l'espai no té matèria i els peus no troben terra on sostenir-se.
Recordes que sempre ha estat així?

(Il·lustradora: Nicoletta Tomas)

Dualitats


(Il.lustració: Jimmy Liao)

La Vida penjant d'un fil de plata,
sostinguda per un do menor,
oscil·la com un pèndol,
dels dies de seda als dies de fum,
nit-dia
sol-pluja
amor-ausència
nens-grans
l'òrbita teixeix una llarga manta de llana
amb els colors del cel,
i darrera els meus passos s'arrastra infinita,
recollint les fulles i la terra
del camí dels ocells.
A la fi, aire i el reflex sutil dels àngels.
Vol-terra

Una nit d'amor

A la Júlia,

Renaixent en el seu primer alè,
abraçant una nova oportunitat de ser,
acaronant una pell nova
i sentint la unió de l'ànima i la separació carnal.
Expulsada del temple matern coberta de pètals,
milions d'estels caiguts damunt nostre,
i tots els somnis de bombolles cercant el seu son.
Llum i només que llum,
en el silenci,
en la pau del descans,
en un parir regat d'amor
nascuda com una filla dels déus,
bressolant-se en la respiració del meu pit.

(Fotografia: Ima Garmendia)