Amors naturals


Desperto abans que surti el sol arraulida entre les teves branques,
amb l'ésser enterbolit pels somnis,
amb el plaer d'estirar les ales.
T'acaricio els nussos i et sento majestuós.
Trontollo d'excitació per sobrevolar-te i
perfumar-me del teu florir.
Sóc tu i tu ets jo,
m'emociona que m'eixuguis les llàgrimes quan no trobo consol.
Sóc lliure d'anar i venir,
de cantar imponent a les teves fulles.
Sóc feliç.
Estem casats d'ànima,
com abans d'habitar els nostres cossos,
i en les nits estrellades
em despullo i em lliuro a tú
amb la més dolça entrega,
per compartir mirades, silencis i alens.
(Il·lustrador: Christy Babrick)

La cara de Barcelona


Perduda en el meu oblit dels records, he vagarejat pels carrers durant setmanes. Fins aquesta tarda que, vestida d’humitat salada i amb els cabells bruts i enredats, he quedat palplantada davant aquella escultura de somriure tort. He rebut un sotrac a la memòria i he recordat el meu nom, he vist el rostre de les meves filles i del Manel com si una pel·lícula es projectés a la meva memòria. He creuat el carrer i he posat la clau al pany, que durant tants de dies ha provat d’obrir infinites portes de la ciutat. No ho puc creure. Mentre pujo les escales em cau una llàgrima d’alegria de pensar que el meu desig de tornar per Nadal a casa ha estat concedit, i tot, gràcies a aquella dóna horrible d’expressió burleta...
Una nova proposta de Relats conjunts

Pulsió de vida

(Il·lustració: Sergio López)

Inspiro
revelo la meva bellesa a la Mare Còsmica,
en lliuro al món des de l'expressió màxima del meu ésser.

Expiro,
m'oculto en el lloc més fosc, silenciós i íntim que viu en mi,
acollida per la Mare Terra.

Quan Tú em respires sento l'amor diví del Tot.

Bon nadal


Us imagino a tots vivint en pau,
amb els cors plens d'amor,
acollint al vostre nen que ha renascut
sota un estel fugaç.
Us desitjo que l'arribada de la llum
entri a les vostres vides.
(Il·lustració: Elena Marcova)

In principio erat verbum


Al principi era paraula nascuda d'un pensament. Al parir-la sorgir l'encarnació d'una idea perfecta en estat d'amor pur.

Repte Poètic Visual de Relats en Català

(Fotografia d'Eddie Adams)

A les nits el insomni m'acotxa i em desvetlla la memòria,
les agrures de l'horror em pugen a la boca,
i sento el pànic que m'ofega i em prem el pit.
M'asfixia la culpa.
Em moro de por.
Intento despertar a crits les meves víctimes,
peró no s'aixequen.
Els morts em miren als peus del llit,
amb els forats dels trets de bala de testimoni,
seriosos i amb ulls rodons d'esglai.
Em despullen l'ànima.
Vull desaparèixer, alliberar-me...
Crido el perdó i només rebo silenci.
No puc suportar la comdemna dels fantasmes
que es vengen a la foscor.
Només la mort pot salvar-me, però sóc massa covard.
Els cucs de la tomba
em foragitarien d'un cos que no mereix viure.
Suplico l'oblit, anhelo un exorcisme.
Tan sols em queda esperar que no es torni a repetir mai més.

Si voleu participar cliqueu aquí
(Termini fins 19 de desembre a les 14.00)

Flors (II)

La musa caiguda reposa sobre un mantell de molsa.
Inspireu-vos poetes del cor! Hi ha temps fins que el darrer pètal es marceixi.

Flors (I)


Com atmetller despistat,
floreixo darrera el vel del fred,
amb tot l'esplendor d'un naixement.

La servitud de les besades

Esperava el fred i el solstici d'hivern per celebrar l'arribada de la llum, per elevar-me com un globus de fira que se li ha escapat a un nen.
Un d'aquells dies de neu vam creuar-nos en un rastre de llibres i el teu esguard va viatjar per damunt les pàgines, murmurejant com t'agradaria tocar-me els cabells.
Els nostres llavis tornaven bojos per alenar junts. No t'esperava, pensava que havies partit, pensava que retrobar-te ja era cosa d'una altra vida...d'ençà que estem junts, cap el tard, neven flocs de llum sobre el nostre jaç mentre somiem abraçats.
Sovint et trobo entre llibres, i torno a llegir la nostra història incapaç d'arribar al final abans de quedar-me dormida.

Emocions d'aigua


Quan em vaig enamorar de tú,
no sabia que seria com qualcar sobre cavallets de mar
en habitacions d'aigües tropicals.
Al besar-nos les tortugues sospiraven,
i els dofins mussitaven rimes asonants.
Quan siguem vells, llegirem plegats a la llum de les espelmes.
(Il·lustració: Lee White)

Jo sóc


Si endevines qui sóc, et faig un petó
[Silenci]

A voltes sóc fada embruixada o nimfa enamorada,
tinc matins de follet, nits d'harmonia ascendent,
i tardes de menta del bosc.
Després de parir sóc mare entregada, després de sopar, dona apassionada.
Quan es fa fosc sóc amant de les paraules,
sóc parpelles descloses esperant descobrir-te.
Sóc llum.
Però si oblido si sóc terra i arbre, o si sóc aire i aigua,
recordo que ho sóc tot i no sóc res.

Si endevines qui sóc et faig un petó

Que descansis molt




Cau el sol en braços de la nit
i s'alenteix la respiració de la Terra
fins que totes les seves meravelles
es dormen plàcidament.


Uns pits plens de petons
cluquen els ulls i emanen ones d'amor
que s'expandeixen per tots els racons
de l'Etern-Infinit.




Viatge astral

Pescant estels en un instant de marea alta,
he reunit una constel·lació,
que llueix al sostre de casa meva.
Allargada contemplo el reflex brillant
que m'il·lumina el rostre, l'ànima i el destí.
(Il·lustració: Lee White)

Carícies pendents




Com un vel de suavitat
que em frega les galtes i els pits,
igual de dolces són les teves mans,
diligents amb les meves pulsions salvatges,
atentes als meus somnis eròtics de migdiada.
Aquest senyal indeleble del meu cos m'ha fet tornat a Tordera,
he comptat fins a 62.
La porta m'ha donat pas al centre del laberint.
Serenament intacte en el temps, tot igual,
i com qui prepara una cerimònia,
he posat en aigua els liliums,
he escampat la mateixa olor d'ençà,
i al costat del llit, he encès l'espelma amb la nostra llum.
Recorda, és principal primera.
No tardis, no sé quanta estona podré mantenir
un desdoblament temporal tan magnífic.

Despertars angelicals

Aquest matí m'he llevat amb el meu àngel àssegut als peus del llit.
Una pluja de fulles queien gronxant-se en l'aire sobre nosaltres.
I ens hem estimat infinitament en silenci,
amb llàgrimes d'emoció als ulls,
i l'amor de les seves mans
ha començat a sanar les meves carències,
les meves ales esclarides han restat sargides
amb un punt de creu celestial.
He espletat d'alegria entre els seus braços,
abans d'elevar-me fins els núvols
per seure alleugerida sobre la lluna plena
que encara lluïa en la claror del dia...

(Il·lustració Alex Bazarín)

Estació Espacial Internacional (ISS)


Una proposta de Relats Conjunts

Paraules galàctiques, ritmes còsmics, vibracions d'àtoms revolucionats, cartes astrals d'éssers nouvinguts, trajectòries rectilínies del satèl·lit sorprès en acció, vibracions a les mans d'esferes d'energia, astronautes morts d'avorriment...i un codi binari desxifrat, que els Déus m'han fet arribar en somnis:

Amor, no pots imaginar com et trobo a faltar en aquest no-lloc i des del no-temps. Jo també somio tornar-te a abraçar. El teu cosmonauta perdut.

Simfonia de tardor


Quan parteixi de viatge,
la maleta haurà de ser lleugera,
duré flaires de vainilla per olorar dolça,
llavors de rosella per si he de sembrar un jardí,
globus de colors per si he de sortir volant,
un nas de clown per si he de fer riure un nen,
poesia i un vestit per si he d'enamorar algú.

Quan recorri el món,
serà per trobar el meu lloc,
on un llit de fulles i la tardor dormin en perfecte maridatge.
Cerco el coratge suficient a les butxaques per iniciar el camí,
però de moment només he trobat el desig escrit en un paper de caramel arrugat.

Esconderse en un rincón del mundo

Él vino de los confines del espacio exterior a pasar aquí las vacaciones. Es agotadora la travesía del desolado océano estelar, el gélido viento de la Luna. Al final, aterrizó suavemente como una semilla de diente de león. Dice que le gusta este lugar que ha venido para quedarse.

Jimmy Liao

Us convido a revelar el vostre amagatall secret. El meu es troba en un camp de blat, on puc jeure entre les tiges llargues i el gra daurat per ocultar-me del món. Mentre, el vent acaricia les espigues madures que canten el meu nom...Allà on sempre és estiu, em sento segura.


Enyoro allò que no fas


Ennuegant-me t'endinses sense pietats morals.
Engolir-te com una presa és el meu instint rapinyaire.
M'has contat les pigues a hores mortes,
però mai has dormit amb mi, ni m'has revoltillat els cabells
després de fornicar.

Gratituds



A la butxaca, un granet de sorra d'aquest matí,
quan he ballat celebrant el meu ésser
damunt dels còdols exhaurits i
còmplices dels secrets de les onades.

A les nits, a les fosques,
abans del descans,
no oblido mai reverenciar el meu jo
teixit de totes les ànimes indòmites.

Entre espigues de blat mogudes pel vent,
amb les parpelles closes i vestida de blanc,
amb tant de camí per recórrer fins arribar a l'amor pur,
dono gràcies pel lloc que ocupa la nostra existència
en l'ordre diví de les coses.

Som un.

Éssers de llum



Buida de giragonses mentals,
he deixat escapar el tren de les afeccions
i m’he perdut en moments onírics sense presses ni neguits.
S’ha alçat un ésser immens davant meu amb el do d’estimar a tots igual,
s’ha agenollat i amb les mans ha fet cassoleta per recollir la llum que degota de l’univers.
Bec l’elixir que recorre fugaç el camí fins el cor.
Batego amb aquesta nova sàvia.
Els meus cabells tornen branques on broten fulles perennes,
els meus peus són arrels que penetren la terra fecunda.
Del meu centre apareix l'ocell daurat del paradís
que s'espolsa les plomes i pren el vol amb unes ales infinites,
il·luminant el cel i tots els humans que badallen només obrir els ulls.

Mar i cel


Cel i mar es miren,
abraçats en unió profunda,
i engendren Nura

(Fotografia: Àurea Genestar)

Àlgebra de l'oblit



Equilibris vitals rodolen del llit a terra quan et fons.
Desitjo l'oblit de córrer escales avall i a l'arribar al carrer
que no recordi el teu nom.

La veu traïdora em repeteix es diu Eric i té una germana.

Conviuen incoherències paral·leles,
perquè encara resta inconscient per somiar-te,
nu i vulnerable
enlluernat per la claror del migdia,
que es cola sense permís per la meva balconada.

M'emboira aquesta incògnita constant de l'incertesa del fi.

A recer



Visc a aixopluc d'un món fràgil,
esperant que la innocència bufi un alè d'aire,
perquè pugui obrir els braços
i rebre una pluja d'ingenuïtat.

Festejant



Bells acords enlairats en els meus pensaments,
m'obren la caixa de música del cor,
i surten confettis al llevar-me les sabates,
perquè estar amb tú és una festa
de paraules
de ximpleries
de somriures
i de colors.

Somnis de molsa



Crisàlide de vidre
vibrant de llum.
Eixida la papallona
reneix l'ànima i les flors.
Torna l'estiu,
canten els grills
i la teva mà viatja
sota la meva roba.

(Fotografia: http://www.flickr.com/photos/whitebee)

Llarga espera

Com una gota de rosada que reposa damunt una fulla, esperant l'albada, per decidir-se a caure i mudar d'estat. Així hem viscut el teu naixement, comptant les hores per poder-te servar. Ens honora la teva presència. Benvinguda Laia!

Lliures




Avui hem jugat amb les formigues. I des de la mateixa visió intacta de la meva infantesa, he reviscut els moments que em regala la meva filla, tan bella, tan fada, tan Berta.

(Il·lustració de Ceccoli)

Febleses

En el plexe solar m'ha brotat una petita llavor de voluntat,
que germina quan s'aturen els rellotges.
A cada fulla que treu m'allibero de les llamineres temptacions d'equivocar-me
i ausentar-me de la vida.
M'he promès regar-te,
donar-te llum,
aferrada a la confiança cega d'actuar amb amor i respecte,
però encara sento molt arrelat l'esclavatge de les passions,
que m'oprimeix l'estòmac intentant digerir els vidres trencats.

Sensibilitat barroca

Pur de cor,
mirant-me amb tota l'ànima,
intens,
fins la mort.
Tan sols quan jo sigui pura de cor,
quan miri des de l'ànima,
intensa,
fins la mort.
Serà en aquest instant perfecte
que s'obrirà la porta
i estarà allà esperant per besar-me
des de fa tant de temps,
des de fa tantes vides,
i acariciarà suament els meus dits,
perquè el pugui recordar des de la memòria del tacte.
Viurem amb les mans entrellaçades
sobre un gran llit de llençols de cotó blanc,
i cada matí quan despertem
veurem els arbres florits.
Respirarem junts,
eterns,
bessons,
brillants.



En els nenúfars



Pors que suren i desapareixen en flor. Inspiracions de llibertat.

Fusió


Neix de les meves entranyes una pulsió salvatge per enfonsar les mans a la terra. Em lliuro empesa pels instints folls fins trobar el meu lloc. M'arrelo ferma i afamada d'orígens, i m'endinso profundament, fins reverenciar l'escalfor de Gaia, que em fa sentir nodrida com el fetus servat al ventre de la mare.

(Pintura: Miquel Barceló)

Amor de contraban

Aquella mirada curiosa insisteix en atrapar la felicitat dels meus orgasmes,
sobrevinguts del vol de les papallones entre les cames.

Aquells ulls em repten a plaers farcits de desig,
a calfreds marinats de fresses i cadències dolçament esperades.

Aquelles mans s'enamoren sense remei de la pell de l'altre, i em revelen el somni amagat d'aferrar-se a les natges per embranzir coits irreals.

No sé quan arribaran les besades i podrem ser incorrectes.
No sé quan podrem rodar en terra i oblidar-nos del món.

Els cossos no saben de moral, disfruten i prou.

(Fotografia: http://www.kallegustafsson.com/)

Impossibles esdevinguts


Encontres de lluna plena i sol naixent sota mirades malva
[miracles astrals]

Dolça essència


Invento conjurs de tendresa
quan el meu cor batega
l'enyorança d'una abraçada, que em vetlli l'espatlla
abans de quedar-me dormida.

Faig l'amor amb l'aigua,
que s'endinsa en mi
com la pluja a la terra,
però no puc deixar de desitjar
aquells braços que em bressolen,
si per ventura trobem suspensions
intermitents.

He trobat una drecera que olora a carícies de vainilla...

Enlairant-me



Giragonses concèntriques
sobre gorges profundes
empaiten l'alegria del Ser.
He pouat amor de nin,
amor d'amors.

Llum
Llum
Llum

Despertars menorquins

Passejo sa meua felicitat en velo només despertar,
i ses carbasses em sorprenen pel camí
amb ses seues formes impensables.
Es castell m'espera somiós,
i fa un badall al contemplar el meu somriure,
ses meues mans frissen d'acariciar el vent,
dansen embriagades d'amor,
sense cap altre pretext que l'experiència d'aquells instants de pau.

Expressions d'ànima insular


De genolls t'esper com una estàtua de fang,
amb sa caixeta dels deliris en ses mans,
on he desat un esguard de reüll
que et parli de jo, i de les candeles
que fan tentines quan esbufega sa meua impaciència.

Sento les ganes de volar dels aucells,
i pels matins m'adono que les ales m'han crescut dos pams.
Mentre conto les hores de calors asfixiants
enfilo complicitats denses per guarnir-me
amb un collaret l'escot.
Una estrabada inesperada m'arranca sa joia,
que esclata en mil temptacions escampades pels darrers racons de sota el llit.
Al fosquet, les libèlules s'estimen al lliure albir...

Passeig oníric


Quan et passeges pels meus somnis taronges, m'agrada agafar-te de la mà i dur-te a ombra, convidar-te a jeure en llits florits i mirar el cel fins quedar dormits en el son, del son, del son...

L'amor en majúscules


Respiro amor,
dormo amb amor,
somio amb amor,
desperto amb amor,
visc amb amor,

sóc amor!


L'Amic del bosc



A l'arribar al llindar oníric del bosc,
em descalço com qui arriba a un temple sagrat.
Cruixeix la fullaraca com si cremés i murmura el vent el meu nom.
Avanço amb cura de no despertar les criatures que vigilen els meus passos,
i oloren el rastre dels meus pensaments.

Desperta l'alegria de retrobar-nos, en el sigili de les escletxes de llum que travessen els buits dels arbres.
Em recolzo en els nussos de la seva ànima,
l'escorça m'estira els cabells,
i sobretot les arrels es desenterren i frissen per enredar-se amb els dits dels meus peus.

M'arrelo en la seva presència salvatge per clucar els ulls de plaer.
És llavors quan m'apareixen els nenúfars florint...
És llavors quan passa el temps lliscant com seda...
És llavors quan no puc fer res més que llegir històries d'amor
sota l'aixopluc de la seva ombra.

(Fotografia: http://www.flickr.com/photos/vaionnoth/)

Carta rural



Avui és dia de mercat i he baixat al poble en bicicleta. Com m'agrada creuar els camps de blat daurats, plans i extensos... He trobat al pintor i la seva dona i hem xerrat del vol de les orenetes al fosquet. Sembla que aquest any ens han visitat menys i estan preocupats. Els he convidat a sopar la setmana vinent.

De tornada, morta de calor, m'he aturat a la bassa que hi ha a mig camí, i m'he banyat despullada sota la mirada dels girasols silenciosos. Mentre nedava sentia el verdet del fons que m'acariciava els peus. El sol cremava i prest he estat eixuta. Són aquests plaers rurals que em recorden la meva part animal.

Aquesta nit soparé tomàquets del meu hort amb formatge. Són de la tomaquera que vaig plantar a principis d'estiu i que tant he cuidat. No hi ha res com veure créixer els fruits de cuidar algú.

Hauries de venir. S'apropa la verema i els núbols em conten que et fa ganes que ens trobem. T'espero sense més paraules.

Mònica

Neu d'estiu


Espurnes de foc d'una nit de Sant Joan
cerquen els meus cabells per viure una passió encesa.

He fugit enlluernada per un ritus d'aigua
assedegada de carícies de sal,
embadalida de catifes de buganvílies
que caminen vora de la mar.

Els peixos de plata em petonegen les cames
i unes mans a la sorra apil·len ninots de neu.
Em demano si comptaràs les hores
que t'he deixat com a penyora secreta,
quan hagi partit cap un estiu refredat.

Carta des del meu refugi



Acabo d'aterrar a la meva nova llar. A l'obrir la porta, amb la maleta a la mà, he olorat a fusta acabada de tallar, i m'ha envaït una sensació de natura que ve de dins i de fora d'aquestes parets.

Na Lena ha vestit de detalls tots els racons, per rebre'm i acollir-me des de la calidesa comfortable d'aquesta nova casa. Em sento benvinguda. Fins i tot ha pensat en un suport per cremar encens i l'he estrenat amb una barreta d'aroma a lliri. M'aturo a cada moment i ho repasso tot suaument amb els dits. Les petites coses tornen grans davant la meva mirada. Percebo l'amor amb què tot ha estat preparat.

El silenci m'endinsa en mi mateixa, em fusiono amb aquest únic espai per estar, o amb l'altell on només hi ha el llit amb llençols de cotó. M'assec i respiro a fons, la felicitat em fa pesigolles a la panxa. És tal i com ho havia imaginat...el fuster em va endevinar els pensaments.

M'avanço en el temps i em veig a les nits sortint al porxo per llegir amb una tassa de té calent. Recordo que aviat arribaran la Laia, la Tatiana, lÀngels, la Victòria. Venen per celebrar la lluna plena de juny. Soparem i ballarem sota l'acàcia.

Em fascina contemplar des de la finestra de la cuina com maduren les cireres...

Perro verde

Perro verde que buscas cobijo,
harto de libertad
y hambriento de hogar,
en el umbral te espera el refugio
de los carentes de amor, que
eligieron vagar por caminos sin nombre.

Siempre habrá ternura para los ojos que aman...