Mar i cel


Cel i mar es miren,
abraçats en unió profunda,
i engendren Nura

(Fotografia: Àurea Genestar)

Àlgebra de l'oblit



Equilibris vitals rodolen del llit a terra quan et fons.
Desitjo l'oblit de córrer escales avall i a l'arribar al carrer
que no recordi el teu nom.

La veu traïdora em repeteix es diu Eric i té una germana.

Conviuen incoherències paral·leles,
perquè encara resta inconscient per somiar-te,
nu i vulnerable
enlluernat per la claror del migdia,
que es cola sense permís per la meva balconada.

M'emboira aquesta incògnita constant de l'incertesa del fi.

A recer



Visc a aixopluc d'un món fràgil,
esperant que la innocència bufi un alè d'aire,
perquè pugui obrir els braços
i rebre una pluja d'ingenuïtat.

Festejant



Bells acords enlairats en els meus pensaments,
m'obren la caixa de música del cor,
i surten confettis al llevar-me les sabates,
perquè estar amb tú és una festa
de paraules
de ximpleries
de somriures
i de colors.

Somnis de molsa



Crisàlide de vidre
vibrant de llum.
Eixida la papallona
reneix l'ànima i les flors.
Torna l'estiu,
canten els grills
i la teva mà viatja
sota la meva roba.

(Fotografia: http://www.flickr.com/photos/whitebee)