Ssshhh

Si una nit just quan les bèsties callen

i donen pas al dia,

convidem el silenci a casa nostra,

sentirem els arbres com canten.

Escoltarem lliscar les gotes de rosada

sobre els brins d'herba.

S'obrirà l'albada dins el nostre ull profund,

i els colors vibraran pintant noves dimensions.

Serem a cada instant una mica més salvatges,

 i la vida esdevindrà una obra d'art.

Si en algun moment desitgessis dir res,

somriu,

canta,

balla!!

Veuràs els ocells sobrevolant-nos, i el cel haurà arribat a la terra.

(Il·lustrador: John Grant)

La dansa dels esperits

Frego amb els dits
els vidres entelats
pregant al zenit
veure els esperits dansant.
La generositat de l'Univers
em regala una aurora boreal.

Després del vent

El mar escup les escorrialles dels homes,
obsessionats per posseir la lluna,
per fer, enlloc de ser.
En aquests dies de cels grisos
de rostres pansits viatjant en metro,
de mirades perdudes,
als cartells publicitaris
ha sorgit un anunci:
a la terra del no-res,
la simplicitat habita les ànimes,
i en el buit es troba el Tot.
No faria altra cosa que abraçar
a tu, i a tots,
per sentir consol,
en un bell instant on l'Amor i jo som un.

Lacrimosa

Déu és l'amor que brilla a totes les coses,
que batega al cor de tots els homes,
estiguem atents,
en silenci,
i la divinitat que ha romàs
amagada en nosaltres
eixirà a la llum.
Cel i Terra, tan sols U.

(Compositor: Zbigniew Preisner, The tree of life)

Obrint el cor

(Il·lustrador: Dou)

Des de l'essència brillem com estels.
La veritat de l'ànima és real i l'amor desplega el camí.
Els éssers de llum vibren
en freqüències d'agraïment, perquè són benvinguts.
Les deves de la Terra obren i tanquen les finestres de les cases cobertes d'heura,
conviden a entrar la brisa de les valls,
atreuen l'energia que agermana als homes en una càlida tendresa de mare còsmica.
Serem fills parits per ser feliços, en una eterna pau interior, en un món diví de tots.
És temps de nous passos

In principio erat verbum

Al principi era paraula nascuda d'un pensament. Al parir-la sorgir l'encarnació d'una idea perfecta en estat d'amor pur.

Que descansis molt

Cau el sol en braços de la nit

i s'alenteix la respiració de la Terra
fins que totes les seves meravelles
es dormen plàcidament.


Uns pits plens de petons
cluquen els ulls i emanen ones d'amor
que s'expandeixen per tots els racons
de l'Etern-Infinit.

Viatge astral

Pescant estels en un instant de marea alta,
he reunit una constel·lació,
que llueix al sostre de casa meva.

Allargada contemplo el reflex brillant
que m'il·lumina el rostre, l'ànima i el destí.

(Il·lustració: Lee White)

Fusió

Neix de les meves entranyes una pulsió salvatge per enfonsar les mans a la terra. Em lliuro empesa pels instints folls fins trobar el meu lloc. M'arrelo ferma i afamada d'orígens, i m'endinso profundament, fins reverenciar l'escalfor de Gaia, que em fa sentir nodrida com el fetus servat al ventre de la mare.

(Pintura: Miquel Barceló)

Albada d'Orion

He segut durant mil·lenis

a la punta d'una estrella
esperant veure't tornar a passar,
esperant la teva mirada i la teva llum.
I en el moment fugaç del nostre encontre,
he apretat fort els punys per retenir
la pols màgica de la teva tendresa.
Per on deu passejar ara l'amor?

Éxits de l'ànima

Quan vaig decidir ser espelma,
i vaig néixer de dia, sota el sol,
no sabia que per contemplar la llum
hauria d'esperar que arribés la nit...

Constel·lacions d'amor

Bressolo el bebé absent dia i nit. Escolto el seu plor a dins meu.

S'àvia m'abraça de panxa a panxa.

Sento presència.

Mo mare es fa gran per poder sentir-me filla.
Sento presència.

Mon pare m'estima i m'agafa amb força amb les seves mans càlides.
Sento presència.

I tú, em mires l'ànima i em recordes sota les acàcies. Em sento continguda en l'absoluta presència.

(Fotografia: http://loveandlifeinpictures.blogspot.com/)

Estoy meciendo el bebé ausente día y noche. Oigo su llanto dentro mío. Mi abuela me abraza de panza a panza. Siento presencia. Mi madre crece para poder sentirme hija. Siento presencia. Mi padre me quiere y me coge con fuerza con sus manos cálidas. Siento presencia. Y tu, me miras el alma, me recuerdas bajo las acacias. Me siento contenida en la absoluta presencia.

Homenatge

Nascut a la llum de l'univers et deus sentir més lleuger i en pau, lluny de la densitat del cos, i a prop de l'amor de la unitat divina... nosaltres et recordem i t'estimem des de el nostre lloc i des de la il·lusió del temps. Per les nits, quan ens posem a dormir com si fóssim una mare gata i els seus cadells, sentim la unió de tots els éssers de llum de la nostra família, els del cel i els de la terra.

(Fotografia: Àurea Genestar)