Éxits de l'ànima


Quan vaig decidir ser espelma,
i vaig néixer de dia, sota el sol,
no sabia que per contemplar la llum
hauria d'esperar que arribés la nit...

6 comentaris:

onatge dijo...

Carai noia, m'ha encaterinat la teva flama i les teves paraules...

Una abraçada còsmica.
onatge

Morel dijo...

bona foto i bon post !!

novesflors dijo...

Però sense saber-ho, la nit arriba.

CALPURNI dijo...

Quan decidisques ser sol ho veuràs molt més clar.

Sebastià Martí dijo...

sí senyor-a

fanal blau dijo...

Mònica, com diu l'onatge, a mi també m'han encaterinat.
Un poema preciós!