Quan vaig decidir ser espelma,
i vaig néixer de dia, sota el sol,
no sabia que per contemplar la llum
hauria d'esperar que arribés la nit...
i vaig néixer de dia, sota el sol,
no sabia que per contemplar la llum
hauria d'esperar que arribés la nit...
6 comentaris:
Carai noia, m'ha encaterinat la teva flama i les teves paraules...
Una abraçada còsmica.
onatge
bona foto i bon post !!
Però sense saber-ho, la nit arriba.
Quan decidisques ser sol ho veuràs molt més clar.
sí senyor-a
Mònica, com diu l'onatge, a mi també m'han encaterinat.
Un poema preciós!
Publicar un comentario