Una nit d'amor

A la Júlia,

Renaixent en el seu primer alè,
abraçant una nova oportunitat de ser,

acaronant una pell nova
i sentint la unió de l'ànima i la separació carnal.
Expulsada del temple matern coberta de pètals,
milions d'estels caiguts damunt nostre,
i tots els somnis de bombolles cercant el seu son.
Llum i només que llum,
en el silenci,
en la pau del descans,
en un parir regat d'amor
nascuda com una filla dels déus,
bressolant-se en la respiració del meu pit.

(Fotografia: Ima Garmendia)

Llarga espera

Com una gota de rosada que reposa damunt una fulla, esperant l'albada, per decidir-se a caure i mudar d'estat. Així hem viscut el teu naixement, comptant les hores per poder-te servar. Ens honora la teva presència. Benvinguda Laia!

2 anys de Júlia

Després d'una llarga sequera, va néixer la Júlia al sofà de casa, rodejada d'éssers estimats i de les candeles. Després de donar a llum va arribar la pluja que havia de calmar la set de l'estiu. Sostinguda per l'amor i la intimitat va començar la història del seu somriure. Benvinguda siguis!


Después de una larga sequía, nació Julia en el sofá de casa, rodeada de seres queridos y velas. Después de dar a luz llegó la lluvia que calmaría la sed del verano. Sostenida por el amor y la intimidad comenzó la historia de su sonrisa. Bienvenida seas!

Parint

Aquest poema, que vaig escriure al néixer la Júlia, el dedico a l'Àngels que per fi ha aconseguit allò que tant desitjava: parir la seva filla.

Cauen els pètals sobre els meus ulls,
i ja fa dos nits que vols sortir de la panxa.
Contracció, pressió,
aire que puja dels peus al cap,
i baixa del cap als peus,
l’onada em salva

Sóc la porta entre el cel i la terra,
m’has traspassat el cos i l’ànima
Sóc la teva mare i t’ofereixo tot el meu ésser
T’estimo i t’espero

Viatges a través de la pelvis,
i llisques com un peix.

Et veig el capet, el cos, la mirada per primer cop.
Ets tan bonica...
No puc oblidar la teva dolça olor.

(Fotografia: Sebastià Martí)