Parint



Aquest poema, que vaig escriure al néixer la Júlia, el dedico a l'Àngels que per fi ha aconseguit allò que tant desitjava: parir la seva filla.

Cauen els pètals sobre els meus ulls,
i ja fa dos nits que vols sortir de la panxa.
Contracció, pressió,
aire que puja dels peus al cap,
i baixa del cap als peus,
l’onada em salva

Sóc la porta entre el cel i la terra,
m’has traspassat el cos i l’ànima
Sóc la teva mare i t’ofereixo tot el meu ésser
T’estimo i t’espero

Viatges a través de la pelvis,
i llisques com un peix.

Et veig el capet, el cos, la mirada per primer cop.
Ets tan bonica...
No puc oblidar la teva dolça olor.
(Fotografia: Sebastià Martí)

4 comentaris:

Morel dijo...

Felicitats a tots !!! Una Roqueta jr. més !!! I ja van 6 !!!

Sebastià Martí dijo...

Merci pels teus poemes, aquest no el conexia, és genial això del blog per veure/llegir el q "pareix" la gent i q porta dins...
una abraçada

Braulio Pereira dijo...

que ternura .

felicitats


lindo y tierno poema.

es un plaer leerte

peto..

pam lopez dijo...

Que preciosidad! Que ternura tan... salvaje, interna, instintiva... que bonito... "la porta entre le cel y la terra"... es que no tinc paraules. Només sensacions.

I sensacions tan fortes que fins i tot m'entren ganas de tenirne un! ;p

Una abraçada gegant!