Parint

Aquest poema, que vaig escriure al néixer la Júlia, el dedico a l'Àngels que per fi ha aconseguit allò que tant desitjava: parir la seva filla.

Cauen els pètals sobre els meus ulls,
i ja fa dos nits que vols sortir de la panxa.
Contracció, pressió,
aire que puja dels peus al cap,
i baixa del cap als peus,
l’onada em salva

Sóc la porta entre el cel i la terra,
m’has traspassat el cos i l’ànima
Sóc la teva mare i t’ofereixo tot el meu ésser
T’estimo i t’espero

Viatges a través de la pelvis,
i llisques com un peix.

Et veig el capet, el cos, la mirada per primer cop.
Ets tan bonica...
No puc oblidar la teva dolça olor.

(Fotografia: Sebastià Martí)