Una nit d'amor

A la Júlia,

Renaixent en el seu primer alè,
abraçant una nova oportunitat de ser,
acaronant una pell nova
i sentint la unió de l'ànima i la separació carnal.
Expulsada del temple matern coberta de pètals,
milions d'estels caiguts damunt nostre,
i tots els somnis de bombolles cercant el seu son.
Llum i només que llum,
en el silenci,
en la pau del descans,
en un parir regat d'amor
nascuda com una filla dels déus,
bressolant-se en la respiració del meu pit.

(Fotografia: Ima Garmendia)

6 comentaris:

din dijo...

¡Qué bello! Me ha emocionado mucho.

Un abrazo.

din dijo...

La foto es muy bonita.

Otro abrazo.

Carme dijo...

És molt bonic! Quantes nits d'amor no ens regla un nadó!

novesflors dijo...

Llum i tendresa.

Elfreelang dijo...

una nit d'amor molt tendra....

Caterina Pérez dijo...

és preciosa la foto i són precioses les paraules!

tot bé? a sagnier ens hi faltes tu!