Renaixent en el seu primer alè,
abraçant una nova oportunitat de ser,
abraçant una nova oportunitat de ser,
acaronant una pell nova
i sentint la unió de l'ànima i la separació carnal.
Expulsada del temple matern coberta de pètals,
milions d'estels caiguts damunt nostre,
i tots els somnis de bombolles cercant el seu son.
Llum i només que llum,
en el silenci,
en la pau del descans,
en un parir regat d'amor
nascuda com una filla dels déus,
bressolant-se en la respiració del meu pit.
(Fotografia: Ima Garmendia)
i sentint la unió de l'ànima i la separació carnal.
Expulsada del temple matern coberta de pètals,
milions d'estels caiguts damunt nostre,
i tots els somnis de bombolles cercant el seu son.
Llum i només que llum,
en el silenci,
en la pau del descans,
en un parir regat d'amor
nascuda com una filla dels déus,
bressolant-se en la respiració del meu pit.
(Fotografia: Ima Garmendia)
6 comentaris:
¡Qué bello! Me ha emocionado mucho.
Un abrazo.
La foto es muy bonita.
Otro abrazo.
És molt bonic! Quantes nits d'amor no ens regla un nadó!
Llum i tendresa.
una nit d'amor molt tendra....
és preciosa la foto i són precioses les paraules!
tot bé? a sagnier ens hi faltes tu!
Publicar un comentario