i al donar-se la mà la llum flueix entre ells. Una melodia invaeix l'estança sense instruments,
i ells dos tornen músics d'aquest ritme,
són dansaires d'una unió de joia i passió,
d'un sentiment intens de gaudi,
d'una alegria sense objecte.
La felicitat esclata com un orgasme que es repeteix cada cop que es miren.
2 comentaris:
Quines danses més poètiques quin èxtasi de dits entrelligats!
Músics, dansaires, poetes, tot ho podríem ser en un moment idíl·lic de compenetració.
Publicar un comentario