He segut durant mil·lenis
esperant veure't tornar a passar,
esperant la teva mirada i la teva llum.
I en el moment fugaç del nostre encontre,
he apretat fort els punys per retenir
la pols màgica de la teva tendresa.
Per on deu passejar ara l'amor?
Albada d'Orion
He segut durant mil·lenis
esperant veure't tornar a passar,
esperant la teva mirada i la teva llum.
I en el moment fugaç del nostre encontre,
he apretat fort els punys per retenir
la pols màgica de la teva tendresa.
Per on deu passejar ara l'amor?
3 comentaris:
Mònica, l'amor passeja sempre, unes vegades ran de mar, altres per la muntanya, a cavall del vent, en el galop del teu cor..., va a peu, en una mirada, amb la lluna, al vidre d'un aparador..., com diu tu, per les estrelles, en el contacte d'una mà, en la carícia que no diu res perquè ho conté tot, l'amor sempre passeja, potser som nosaltres que canviem de carrer, que ens enlluerna el sol i no el veiem, ens distaiem en el concert d'unes cames... Quan el sentis dintre teu, abraça'l ben fort...
Una abraçada.
onatge
Nanit, ja t'ho vaig dir un dia, però ho torno a repetir tal i com ho va cantar Shuarma:
En tus ojos la sinceridad
y al mirarme nada.
En tu cara veo mucho amor
pero ya no hay nada más.
Siento el frío de saber
que estás tan lejos esta vez.
Y dónde has ido, no sé
si es posible volver.
Uuhhhh ¿Dónde estás?
Que no te veo
Uuhhhh ¿Dónde estás?
Sé que tu debes sentir
tanto miedo como yo.
Es como tener que borrar
de tu vida un color.
Uuhhhh ¿Dónde estás?
Que no te veo
Uuhhhh ¿Dónde estás?
Uuhhhh ¿Dónde estás?
Que no te veo
Uuhhhh ¿Dónde estás?
Te esperaré! Uuhhhh
Te esperaré! Uuhhhh
Te esperaré! Uuhhhh
Te esperaré.
Olga
bon escrit
m'agrada
salut estimada!!
Publicar un comentario