Perro verde que buscas cobijo, harto de libertad y hambriento de hogar, en el umbral te espera el refugio de los carentes de amor, que eligieron vagar por caminos sin nombre.
M'agrada escriure des de petita, perquè em conecta amb el meu ésser, amb la creativitat, m'ajuda a recordar qui sóc. M'agrada viure la vida apassionadament i gaudir de la intensitat dels plaers. Estic en recerca constant de la felicitat. En el meu bloc podreu trobar trossets de mi i de la meva llum.
2 comentaris:
Potser perquè tinc una gossa, m'identifico plenament amb el teu poema. És com tu dius, la seva mirada estima, em demana, em parla, ens entenem...
Una abraçada des del far.
onatge
jo també tenia una gossa, ben igual a la de la foto. Grans companys els animals... no sé perquè aquest cop m'ha sortit aquesta veu tan estranya...
Publicar un comentario