Perro verde que buscas cobijo,
harto de libertad
y hambriento de hogar,
en el umbral te espera el refugio
de los carentes de amor, que
eligieron vagar por caminos sin nombre.
Siempre habrá ternura para los ojos que aman...
harto de libertad
y hambriento de hogar,
en el umbral te espera el refugio
de los carentes de amor, que
eligieron vagar por caminos sin nombre.
Siempre habrá ternura para los ojos que aman...
2 comentaris:
Potser perquè tinc una gossa, m'identifico plenament amb el teu poema. És com tu dius, la seva mirada estima, em demana, em parla, ens entenem...
Una abraçada des del far.
onatge
jo també tenia una gossa, ben igual a la de la foto. Grans companys els animals... no sé perquè aquest cop m'ha sortit aquesta veu tan estranya...
Publicar un comentario