Centrifugat de moments
bombolles de
Mònica
on martes, 11 de mayo de 2010
Etiquetes de comentaris:
poemes musicals
Amb el cap ple de pardals, he arribat a París, de nit, per menjar-me un crepe d'emocions fortes amb tú. Hem ballat a les fosques a un hotel de mala mort, amb els peus cansats de caminar des de lluny per arribar aquí i la felicitat d'haver-nos escapat de la nostra realitat. Digue'm a cau d'orella que ens hem quedat atrapats per un núbol de cendra i que no podrem sortir del nostre llit per més fort que ens cridin. Oloro la llibertat entre sensacions decadents d'humitat...i no sé perquè crec que això ja ens ha passat abans d'ara mateix.
Con la cabeza llena de sueños, he llegado a París, de noche, para comerme un crepe de emociones fuertes contigo. Hemos bailado a oscuras en un hotel de mala muerte, con los pies cansados de andar para llegar hasta aquí y la felicidad de habernos escapado de nuestra realidad. Dime al oido que nos hemos quedado atrapados por una nube de ceniza y que no podremos salir de la cama por más fuerte que nos llamen. Huelo la libertad entre sensaciones decadentes de humedad... y no sé porqué creo que esto ya nos ha pasado antes de ahora mismo.
2 comentaris:
París té aquestes pssibilitats i més! :)
Mònica, sempre et quedarà París...
Salut.
onatge
Publicar un comentario