Després del vent

El mar escup les escorrialles dels homes,
obsessionats per posseir la lluna,
per fer, enlloc de ser.
En aquests dies de cels grisos
de rostres pansits viatjant en metro,
de mirades perdudes,
als cartells publicitaris
ha sorgit un anunci:
a la terra del no-res,
la simplicitat habita les ànimes,
i en el buit es troba el Tot.
No faria altra cosa que abraçar
a tu, i a tots,
per sentir consol,
en un bell instant on l'Amor i jo som un.