Fent camí


Un trosset de sol enmig la boira
per començar el matí,
un somriure de comiat
abans de separar-nos,
una mirada melangiosa
abans de l'adéu,
i música, molta música
despertant la meva alegria
cantant al sol
celebrant-me...
Cues interminables de cotxes,
moltes persones pensant,
jo mateixa,
condueixo i recordo
el món lleuger dels nens,
que a cada moment comencen una vida nova,
i cada nit tanquen els ulls dolçament sense pensar en demà,
arraulits al llit, mentre la mare els besa i els acotxa,
esperant la fi d'un altre dia fàcil esgotat.

1 comentaris:

Carme dijo...

M'ha agradat molt aquest poema, sento nostàlgia del món lleuger del nens!