La servitud de les besades

Esperava el fred i el solstici d'hivern per celebrar l'arribada de la llum, per elevar-me com un globus de fira que se li ha escapat a un nen.
Un d'aquells dies de neu vam creuar-nos en un rastre de llibres i el teu esguard va viatjar per damunt les pàgines, murmurejant com t'agradaria tocar-me els cabells.
Els nostres llavis tornaven bojos per alenar junts. No t'esperava, pensava que havies partit, pensava que retrobar-te ja era cosa d'una altra vida...d'ençà que estem junts, cap el tard, neven flocs de llum sobre el nostre jaç mentre somiem abraçats. Sovint et trobo entre llibres, i torno a llegir la nostra història incapaç d'arribar al final abans de quedar-me dormida.