Pulsió de vida

(Il·lustració: Sergio López)

Inspiro
revelo la meva bellesa a la Mare Còsmica,
en lliuro al món des de l'expressió màxima del meu ésser.

Expiro,
m'oculto en el lloc més fosc, silenciós i íntim que viu en mi,
acollida per la Mare Terra.

Quan Tú em respires sento l'amor diví del Tot.

3 comentaris:

Carme dijo...

És molt bonic, Mònica!

Avui he penjat a la Col·lecció de Moments, un dibuix que em vaig emportar d'aquí, si vols passar per allà, el podràs veure.

Una abraçada.

Iris dijo...

Qué bonic, quina sensibilitat , pau i harmonia que produeix llerir-lo!

M'hi he afegit al llistat de seguidors per a poder seguir-te novament des del meu nou blog. He tancat un bosc i he obert un teler.

Des del teler del record, Joana.

Braulio Pereira dijo...

ohhhhhhhhhh Mónica

que lindo tierna como la luz de la luna..

bon NADAL

dolçus dias

abrazada!!