Amors naturals


Desperto abans que surti el sol arraulida entre les teves branques,
amb l'ésser enterbolit pels somnis,
amb el plaer d'estirar les ales.
T'acaricio els nussos i et sento majestuós.
Trontollo d'excitació per sobrevolar-te i
perfumar-me del teu florir.
Sóc tu i tu ets jo,
m'emociona que m'eixuguis les llàgrimes quan no trobo consol.
Sóc lliure d'anar i venir,
de cantar imponent a les teves fulles.
Sóc feliç.
Estem casats d'ànima,
com abans d'habitar els nostres cossos,
i en les nits estrellades
em despullo i em lliuro a tú
amb la més dolça entrega,
per compartir mirades, silencis i alens.
(Il·lustrador: Christy Babrick)

6 comentaris:

Carme dijo...

M'AGRADA MOLT, EL POEMA, PERÒ ENCARA MÉS LA RELACIÓ QUE EXPLICA. ÉS MOLT BONICA!

Elfreelang dijo...

Excel·lent poesia Mònica que com diu la Carme té un contingut lliure i amorós sense possessions ....magnifica reflexió poètica dolça i bella!

Iris dijo...

El poema traspua uns sentiments d'amor i entrega molt profunds!!!
Molt bonic, Mònica.

Braulio Pereira dijo...

hola Mónica


belo poema gracias..


FELIZ 2011

que nos dé vida


abrazada !!

Berta dijo...

Gracies per les teves paraules al meu blog, et desitjo un any 2011 ple de creativitat, amor i bellessa, i que puguis seguir expressant la teva vissió poética en tots els aspectes de la teva vida, i plasmant-los en aquest bell espai que és el teu blog.

Un petó, maca.

Braulio Pereira dijo...

gracies Mónica

bon dia y buen añy

se feliz


abrazada!