(Il·lustració: Sergio López)Inspiro
revelo la meva bellesa a la Mare Còsmica,
en lliuro al món des de l'expressió màxima del meu ésser.
Expiro,
m'oculto en el lloc més fosc, silenciós i íntim que viu en mi,
acollida per la Mare Terra.
Quan Tú em respires sento l'amor diví del Tot.
3 comentaris:
És molt bonic, Mònica!
Avui he penjat a la Col·lecció de Moments, un dibuix que em vaig emportar d'aquí, si vols passar per allà, el podràs veure.
Una abraçada.
Qué bonic, quina sensibilitat , pau i harmonia que produeix llerir-lo!
M'hi he afegit al llistat de seguidors per a poder seguir-te novament des del meu nou blog. He tancat un bosc i he obert un teler.
Des del teler del record, Joana.
ohhhhhhhhhh Mónica
que lindo tierna como la luz de la luna..
bon NADAL
dolçus dias
abrazada!!
Publicar un comentario