Quan m'estimes, veig borrós
bombolles de
Mònica
on viernes, 16 de octubre de 2009
Etiquetes de comentaris:
Desitjos
Recordo carícies als peus i pesigolles sota el melic. Els teus dits m'enrevoltillen els cabells i després em beses el coll. Riuen els llençols i el llit ens gronxa. Les teves mans em dibuixen. T'imagines que torna aquella llum? T'espero ajeguda...
1 comentaris:
M´encanta aquest poema.Darrera cada paraula, hi ha un munt de coses amagades que s´insinuen però no es diuen.
Petons.
Felicitats pel blog.
Publicar un comentario