La claror que precedeix el sol

Ses fulles dels arbres naveguen
en el mar de pluja que inunda la plaça.
M'agrada contemplar l'essència del verd
surant a l'aigua,
al principi les esquivo,
però després m'adono
que les barquetes agafen rumb
i em deixo anar,
sento l'impuls del meu ésser
que es lliura i les segueix,
camino de pressa,
més de pressa encara,
corro sense por,
atreta per una aurora de llum
amb les mans que ofereixen tot el que sóc,
sense esperar res a canvi...