La claror que precedeix el sol



Ses fulles dels arbres naveguen
en el mar de pluja que inunda la plaça.
M'agrada contemplar l'essència del verd
surant a l'aigua,
al principi les esquivo,
però després m'adono
que les barquetes agafen rumb
i em deixo anar,
sento l'impuls del meu ésser
que es lliura i les segueix,
camino de pressa,
més de pressa encara,
corro sense por,
atreta per una aurora de llum
amb les mans que ofereixen tot el que sóc,
sense esperar res a canvi...

2 comentaris:

Carme Rosanas dijo...

És molt maco!

Poema a la pluja, al sol ala natura, fulles i arbres i sentint-se un amb ella!

Qui no voldria sentir-se així?

novesflors dijo...

Una bellísima música per compartir una bella imatge.