El silenci dels àngels


Cinc arcàngels viatgen de camí a casa,
cridats per el meu desig d'ajuda.
Emocionada preparo una ofrena de llum i flors
per celebrar la seva benvinguda,
que ens honra i omple d'harmonia.

Espero la il·luminació de les espurnes d'amor
que plouen sota el nostre sostre
quan s'abracen a nosaltres.

Aquest matí davant del mirall,
mentre em rentava la cara
i em cercava en la pròpia mirada,
he vist el balanceig d' una ploma blanca que m'acariciava les espatlles
amb una dolça sensació de presència del cel.




(Il·lustrador: Alexander Bazarín)

2 comentaris:

Carme Rosanas dijo...

Cinc arcàngels! No és poca cosa, eh?

Les espurnes d'amor és el més important... van i vénen... i hem de fer que ens trobin al mig del pas a rebre-les, d'aquí o d'allà...

AFRICA EM POESIA dijo...

COM UM BESITOOLA DEVASTADORA

Ola devastadora, llena de belleza
Que rápidamente se transformó...
Y destruyó todo por donde pasó...

Ha corrido con locura por la playa...
Saltando montes y valles...
Todo llevó y todo barrió...

Ola sin compasión...
Que entre sus largos brazos...
Todo llevó, padres, madres e hijos...

Sin piedad se llevó el amor de la familia...
Se llevó también el trabajo de la tierra...
Dejando, apenas dolor...

Dolor en quien quedó y que todo perdió...
Y tu, ola devastadora...
Soltaste tus brazos...
Y calmamente te fuiste!...

Poema de Lili Laranjo
Traducción de Joaquin Duarte