Cinc arcàngels viatgen de camí a casa,
cridats per el meu desig d'ajuda.
Emocionada preparo una ofrena de llum i flors
per celebrar la seva benvinguda,
que ens honra i omple d'harmonia.
Emocionada preparo una ofrena de llum i flors
per celebrar la seva benvinguda,
que ens honra i omple d'harmonia.
Espero la il·luminació de les espurnes d'amor
que plouen sota el nostre sostre
quan s'abracen a nosaltres.
Aquest matí davant del mirall,
mentre em rentava la cara
i em cercava en la pròpia mirada,
he vist el balanceig d' una ploma blanca que m'acariciava les espatlles
amb una dolça sensació de presència del cel.
(Il·lustrador: Alexander Bazarín)
2 comentaris:
Cinc arcàngels! No és poca cosa, eh?
Les espurnes d'amor és el més important... van i vénen... i hem de fer que ens trobin al mig del pas a rebre-les, d'aquí o d'allà...
COM UM BESITOOLA DEVASTADORA
Ola devastadora, llena de belleza
Que rápidamente se transformó...
Y destruyó todo por donde pasó...
Ha corrido con locura por la playa...
Saltando montes y valles...
Todo llevó y todo barrió...
Ola sin compasión...
Que entre sus largos brazos...
Todo llevó, padres, madres e hijos...
Sin piedad se llevó el amor de la familia...
Se llevó también el trabajo de la tierra...
Dejando, apenas dolor...
Dolor en quien quedó y que todo perdió...
Y tu, ola devastadora...
Soltaste tus brazos...
Y calmamente te fuiste!...
Poema de Lili Laranjo
Traducción de Joaquin Duarte
Publicar un comentario