Desvetllament



Fent maletes per partir amb aquella llum tan blanca per tot, enlluernadora dels sentits, en un matí de llençols en desordre. Et contemplo mentre dorms i respires, el meu aire, el teu aire, el nostre aire. M'interromp una gana punyent que m'empeny a cercar les maduixes madures de sobre el marbre. Tan dolces i àcides a l'hora. Com tu i jo. El teu frec a la meva esquena nua em trasbalssa. Rebo la teva abraçada que em vol retenir, però m'escapoleixo com els gats i no puc evitar tropissar amb les teves sabates. Prometo dur flors fresques quan torni de l'illa.

1 comentaris:

Carme dijo...

E, quedo amb les maduixes i amb les flors fresques, no te les oblidis! Un post molt bonic!