Florint



Arribada a Tú amb les galtes vermelles
i el cabell xop de córrer sota els balcons
fugint de la pluja.

[Dempeus amb els nervis de tenir-te encongint-me l'estómac, i la respiració agitada
durant la pausa de trucar-te a la porta i esperar que obris.]

Mira'm, sóc jo, sense passat ni futur, sóc aquí sóc ara.
Sóc sense nom i sense perfum.

Guarnida a ulls clucs amb els teus dits,
cerques el principi de la pell allà on acaba la roba
fins que un raig de sol escapa entre una clariana,
i endevinem la primavera.

2 comentaris:

Carme dijo...

Segur que no vas sense nom ni sense perfum... :)

però el poema és preciós

i si endevineu la primavera, ja em feu somriure.

onatge dijo...

Endevineu la primavera...
florireu amb ella
i sereu penyora
d’un temps que només
vosaltres haureu viscut.


Des del far una abraçada.
onatge