Surrealisme verídic

Nua rapada descalça, a punt per robar a traició un paraigües de colors a la meva filla petita. Un dissabte qualsevol, al carrer de casa.

Has marxat corrents com si portessis el botí de la teva vida.

Duus la confiança de la Júlia entre les mans. Em dol que hagi descobert, gràcies a tú, que el món és un indret insegur.

Ja ets molt gran per ser una lladre de nens, no trobes?