Surrealisme verídic


Nua rapada descalça, a punt per robar a traició un paraigües de colors a la meva filla petita. Un dissabte qualsevol, al carrer de casa.

Has marxat corrents com si portessis el botí de la teva vida.

Duus la confiança de la Júlia entre les mans. Em dol que hagi descobert, gràcies a tú, que el món és un indret insegur.

Ja ets molt gran per ser una lladre de nens, no trobes?

3 comentaris:

Jordi Dorca dijo...

Però ver.

Carme dijo...

Fa pena... una lladre de nens...

Elfreelang dijo...

prefereixo els lladres de paraules els de nenes ai no!