Quan s'encèn


Llueix una llumeta a l'úter,
tendre, petita, pur amor,
tímida i ferotge a l'hora.
Arraulida en mi, gaudint-me i gaudint-la
a cada alè.
Desitjant tantes llunes de veure-la encesa,
sense ni tan sols saber què esperava.
Quan titil·la obre el meu cor com una flor
i les papallones s'hi posen.
Es una sensació que això és Tot.
Totes les meravelles de la Creació contingudes a la meva matriu,
esperant ser donades a llum per aquest cos humil.
Per a totes les criatures de la Terra,
la nostra estimada Terra,
en un acte de gratitud infinita a la Vida

que som tots.
M'entrego

(Il·lustrador: Stein)

3 comentaris:

Carme Rosanas dijo...

Enhorabona!!!

És un poema preciós!!!

Elfreelang dijo...

que tendre! felicitats!!!

novesflors dijo...

Moltes felicitats!