Camp a través

Roures, bedolls i fages fan costat al meu camí.
Albiro un camp agermanat amb l'horitzó,
i corro i corro d'alegria i fortuna,
acaronant les espigues amb els palmells oberts,
sentint la terra que em sosté i em nodreix,
entre el blat que dansa atupat pel vent.
Ja no puc parar,
ja no queden aldarulls interiors,
només un desig tímid d'unir-me al sol.
M'obro a la vida i al món,
confio
i els meus pètals llueixen d'amor.

4 comentaris:

Carme dijo...

Sento al mateix temps l'arrelament i la llibertat. No paris, no paris...

Morel dijo...

m' agrada

Morel dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Sophia Blasco dijo...

Preciosa!