Oblit

No puc parar de recordar
que et vaig oblidar en somnis.
Em deleixo pel sabor que em deixaves als llavis
després de besar-me,
i conservo una sensació estranya a la panxa de nimfa.
M'agrades tot i que ara ja tornes a ser un desconegut
enmig de la immensitat onírica.

(Il·lustrador: Orijiiro)

7 comentaris:

Carme dijo...

No puc parar de recordar que et vaig oblidar en somnis...
M'encanta aquesta frase... em fa rumiar coses que fa dies que penso entre enyorar i recordar i recordar i oblidar...

fanal blau dijo...

Potser quan et despertis notes el regust que t'agrada...
Bona setmana, Mònica!

Iris dijo...

S'oblida molt bé entre somnis, però el millor oblit és el real, si és que cal oblidar, res millor que fer-ho en sec, sense cap tipus de nostàlgia i melangia. Hi ha records que paga la pena soterrar!!!
Ho set molt, igual m'hi he implicat massa!!1
Molt bonic el poema.

Mònica dijo...

Gràcies Iris, realment, la cura perfecta és oblidar definitivament i en sec. Sinó deixes de ser lliure...

Braulio Pereira dijo...

oigo tu canto.

gaviota en vuelo

libre como el viento

poesia en flor "adorei"


abrazo!!

din dijo...

Bellísimo!

onatge dijo...

Quan oblido passo fulla, oblido, de vegades em queda el poema davant del nas com un testimoni de sentiments...

Des del far sense oblidar.
onatge