No puc parar de recordarque et vaig oblidar en somnis.
Em deleixo pel sabor que em deixaves als llavis
després de besar-me,
i conservo una sensació estranya a la panxa de nimfa.
M'agrades tot i que ara ja tornes a ser un desconegut
enmig de la immensitat onírica.
(Il·lustrador: Orijiiro)
7 comentaris:
No puc parar de recordar que et vaig oblidar en somnis...
M'encanta aquesta frase... em fa rumiar coses que fa dies que penso entre enyorar i recordar i recordar i oblidar...
Potser quan et despertis notes el regust que t'agrada...
Bona setmana, Mònica!
S'oblida molt bé entre somnis, però el millor oblit és el real, si és que cal oblidar, res millor que fer-ho en sec, sense cap tipus de nostàlgia i melangia. Hi ha records que paga la pena soterrar!!!
Ho set molt, igual m'hi he implicat massa!!1
Molt bonic el poema.
Gràcies Iris, realment, la cura perfecta és oblidar definitivament i en sec. Sinó deixes de ser lliure...
oigo tu canto.
gaviota en vuelo
libre como el viento
poesia en flor "adorei"
abrazo!!
Bellísimo!
Quan oblido passo fulla, oblido, de vegades em queda el poema davant del nas com un testimoni de sentiments...
Des del far sense oblidar.
onatge
Publicar un comentario