Desembarcament de Normandia



No sé si podré oblidar tot allò que els meus ulls han vist. Estic cansat de contemplar l'horror i de donar-li la mà a la mort compromesa amb mi d'ençà que començà aquesta guerra absurda. No sé si vull tornar als dies normals. No sé si la meva vida té sentit o si el sentit és dels altres. Només sé que hi ha una llum que em crida i que al meu costat s'ha assegut Ella, amb aquell somriure preciós que sempre em dedicava quan obria la porta i jo l'anava a buscar per anar a ballar. Duu aquell vestit de floretes que tan m'agradava, que la feia etèrea, que la convertia en un àngel que il·luminava els nostres matins al despertar. No sé què fa aquí si és morta. Tanmateix sento l'escalfor de la seva mà sobre la meva. Crec que tan sols la veig jo... Ja ho sé. M'ha vingut a buscar...

- Nedem?- m'ha xiuxiuejat a cau d'orella.

Hem saltat. Tots corren. Jo ja no en tinc ganes de córrer enlloc, em vull quedar abraçat a ella endinsant-me més i més al fons de l'oceà. Tonalitats infinites de blau. Silencis invisibles...Eternitat assolida.

Aquesta és una participació a Relats conjunts

9 comentaris:

Elfreelang dijo...

ui acabava de deixar-te un comentari i ara pum! apareix el teu relat...ple de poesia, de tristor i tendresa...m'ha agradat!

montse dijo...

Felicitats, des de la foscor n'ha sortit aquest gran poema que ens il·lumina.

pepa guardiola dijo...

Molt bonic. Les paraules tenen la potestat de donar llum, poesia i tendresa a la mort i fins i tot a la guerra.

XeXu dijo...

En els pitjors moments, en els més horrorosos, és quan pensem en aquelles coses que importen de veritat. Un trist relat, però ben escrit i molt tendre.

Carme dijo...

Jo he viscut en persones ben reals, aquesta sensació que la persona estimada els venia a buscar...

És terrible i consolador a la vegada. Un relat preciós!

Braulio Pereira dijo...

hola Mónica

gracias!! encanto de poesia intensa y tierna.

dás belleza al dolor.


abrazo poético!!

Alyebard dijo...

Un relat molt tendre, reconfortant. Que tots els que van patir-hi trobessin algú a l'altre costat.

McAbeu dijo...

Un bon relat que traspua la tristesa d'un final potser esperat.
M'ha agradat

garbi24 dijo...

unes circumstàncies que varen fer basar moltes llàgrimes innecessàries per culpa de la cobdícia dels alts mandataris
Molt bona aportació