On sóc?

(Il·lustradora: Daniela Volpari)

Espills d'aigua esbandeixen somnis d'allò que ens agradaria ser.
L'esqueix de la imaginació creix en subsòls aqüàtics fins que les arrels toquen fons.
Els estels no deixen mai de volar ni els amants de besar-se.
Si les bombolles ixen com a camí de retorn a l'altra realitat, ja ens podem despertar.

7 comentaris:

Morel dijo...

Molt xulo !!!! I aquest ixen? T has nacionalitzat valenciana?

Iris dijo...

Molt bonica la tria d'imatges i fantàstic el text que l'acompanya. Podriem esbrinar la imatge sols llegint les teues paraules. Reflexen un mirall perfecte de les imatges, que per cert emprare com a punt de llibre.
Moltes gràcies.

novesflors dijo...

Els somnis ens són imprescindibles.

Jordi Dorca dijo...

Aquest "ixen" entra molt bé; jo també el faig servir força.
El gerundi "eixint" és encara molt usat en la llengua viva d'algunes zones del Principat.
Salutacions.

fanal blau dijo...

Somnies i imaginem...
Una abraçada, Mònica!

Carme dijo...

M'agrada molt, els somnis, els estels els amants que es besen. No sortiria mai d'aquest món que has creat en quatre ratlles.

Elfreelang dijo...

ixo per aquí per dir-te que és molt bell el que has escrit...bona nit !!!