Infinites vegades m'has seguit i t'has aturat a un pam del meu alè,
acaronant-me els cabells,
abraçant-me per l'esquena,
vetllant-me el son,
i jo he de contenir la meva mà
per no aturar-te a la realitat física,
i fusionar-me amb tú
en l'esperit de la nit,
aquí a la terra
igual que feiem allà en el cel.
L'esperit de les nits
bombolles de
Mònica
on martes, 2 de octubre de 2012
Etiquetes de comentaris:
il·lustradors,
poemes místics
2 comentaris:
Com una pregària preciosa i amorosa!
Me trae belleza y misterio.
Muchas gracias.
Publicar un comentario