Amics del bosc

El bosc que creix dins meu cada dia és més real. Hi camino seguint la linealitat del camí, i de tant en tant a la porta de casa trobo algun amic que m'ha seguit i ha mort abandonant el seu vol als meus peus, deixant-me el relleu en la lluita de la vida. I jo poruga, humil, sense acabar de trobar la valentia per fer allò pel qual sóc aquí, el recullo de terra, me'l guardo a la butxaca, i el miro sorpersa al llevar-me cada matí, com si m'hagués de revelar una oració que em mostrés la porta que guarda la sala dels cristalls, on m'espera el meu propòsit. (Il·lustració: Helen Sear)