A la saó dels dies on volen llavors
cercant terra fèrtil on germinar,
sorgeix la calma que anhelem tots.
Passegem sense rumb
amb l'aire a la cara,
i les coses surten al pas,
sense paranys,
guiats tan sols per un desig profund.
La vida respira lleugera,
suau com la pell del nadó nouvingut,
i els ensurts i les passions
es guarden en un calaix
freturós de ganes que el tornin a obrir.
cercant terra fèrtil on germinar,
sorgeix la calma que anhelem tots.
Passegem sense rumb
amb l'aire a la cara,
i les coses surten al pas,
sense paranys,
guiats tan sols per un desig profund.
La vida respira lleugera,
suau com la pell del nadó nouvingut,
i els ensurts i les passions
es guarden en un calaix
freturós de ganes que el tornin a obrir.
3 comentaris:
Apujant el nivell !!!
Una calaixera plena:
passions al calaix de dalt
a sota les alegries,
més avall els ensurts,
al calaix de baix de tot
les tristeses.
Ben guardat tot,
en un temps de repòs.
Gaudim la calma
de colors entelats.
Quan els tornem a obrir
cal triar bé
el calaix que es convé.
jo tinc els calaixos plens de tot això, fem un passeig?
m´agrada força
Publicar un comentario