Llaços de tendresa oblidats al fons d'un calaixsón descoberts amb desitjos de reunir dues pells que s'estimen.
S'escola el temps pels porus oberts i esperançats de carícies,
que semblen recordar-se vestits de felicitat un diumenge de març,
amb la primavera exaltant uns cossos enamorats.
4 comentaris:
que ternura..
deseos de entrega
en
ardiente pasion.
poesia dulce como la miel
abrazada!!
Has fet que un divendres de gener es vesteixi de colors i aromes de primavera ....quanta tendresa!
Records i desitjos ben guarits al calaixet dels mes profunds sentiments!!!
Una primavera ben florida amb flaires d'estima i lligams afectius eròtics i sensuals.
M'agrada molt.
Enhorabona pel poema!!!
Un poema bell que s'adiu moltíssim amb la imatge, ple de tendresa i serenitat.
:-)
Publicar un comentario