Llaços de tendresa oblidats al fons d'un calaix
són descoberts amb desitjos de reunir dues pells que s'estimen.
són descoberts amb desitjos de reunir dues pells que s'estimen.
S'escola el temps pels porus oberts i esperançats de carícies,
que semblen recordar-se vestits de felicitat un diumenge de març,
amb la primavera exaltant uns cossos enamorats.
4 comentaris:
que ternura..
deseos de entrega
en
ardiente pasion.
poesia dulce como la miel
abrazada!!
Has fet que un divendres de gener es vesteixi de colors i aromes de primavera ....quanta tendresa!
Records i desitjos ben guarits al calaixet dels mes profunds sentiments!!!
Una primavera ben florida amb flaires d'estima i lligams afectius eròtics i sensuals.
M'agrada molt.
Enhorabona pel poema!!!
Un poema bell que s'adiu moltíssim amb la imatge, ple de tendresa i serenitat.
:-)
Publicar un comentario