(Prelude suite nº1 in G major BWV 1007)
Melodia per cello que emmudeix els sorolls del món,
que em vibra al pit quan em somriusi em fa descobrir tots els moviments del cos.
En aquell passadís tocant amb els ulls tancats,et trobo als migdies sense atrevir-me a seure amb tú,
desitjant que els meus passos no avancin,
lliurant-me als acords que m'encisen,esperant una mirada que torni a fer sonar la música triomfal
que enamora els sentits i et besa l'ànima.
5 comentaris:
Yo a los palacios subí (blog de Mónica)a las letrinas bajé (el meu).
M´encanta aquest post, felicitats. (Y Morel, ya será menos tontorrón, q nos gusta mucho tu blog.)
Moltíssimes gràcies, un plaer escoltar el vídeo que ens ofereixes i llegir el teu poema-comentari.
Me'n vaig amb les sabates a la mà i sense fer gens ni mica de soroll.
Una abraçada
et saludo poeta !
dulce Violoncello
Pau Casals
gracias Mónica
abrazo poético!!
Publicar un comentario